Tercera Societat Civil
— Ausias Marx
1.- La riquesa és un bé escàs que no es pot repartir de qualsevol manera.
2.- Perquè hi hagi un nombre concret de rics o dipositaris de riquesa, hi ha d'haver un nombre abstracte de pobres o dipositaris de la pobresa.
Els patrons tradicionals de la mesura del nivell de riquesa s'han modificat els últims anys. Abans la riquesa es mesurava per la capacitat de dilapidació d'una fortuna en una generació (màxim dos).
Actualment l'exponent màxim de riquesa és el consum i l'ostentació pública del luxe.
Diríem que la diferència entre ambdós conceptes es redueix a una riquesa més agressiva, més pública la qual, per fer-la comprensible als pobres, anomenem consum.
Abans la purrialla (els pobres, els aturats, els obrers i els socialistes i comunistes) ocupaven els carrers, bé demanant caritat o bé perquè s'avorrien en les seves vivendes de protecció oficial, mentre que els rics i la noblesa vivien retirats i ociosos en les seves grans finques. Ara aquesta mateixa purrialla, després d'uns anys de funcionament de la nostra política, s'ha reciclat, s'ha tornat menys agressiva i es deleix per consumir, per tenir i renovar, mentre que els nostres rics, —també reciclats— surten sovint de les seves finques per presidir els consells d'administració, els comitès d'assessorament i els partits polítics que dissenyen, fabriquen i divulguen aquestes actituds socials.
Controlant el consum (capacitat de consumir) controlem totes les classes socials, i unificant l'aspiració col·lectiva de consumir acabem amb la lluita de classes. La Societat Civil comença a fer les primeres passes.
Carles Llorens, el nostre heroi, polze dret del patrici Arcadi Calzada, mantenia ben acorralat l'impressor esquerranós. El catàleg s'havia de reimprimir pel bé de la Causa, però l'impressor havia d'estar convençut d'aquesta necessitat històrica.
- És dur ser un apòstol, en un moment històric com aquest que ens ha tocat viure. Mira'm, una vida ascètica, quasi monàstica, consagrat dia i nit a divulgar els encants de la Societat Civil a necis i obtusos pseudo-marxistes com tu. No bec, no fumo, només llegeixo en Balmes, aprenc d'en Balmes, bec de les fonts d'en Balmes i m'emmirallo en l'obra del Nostre Pujol. Has llegit «Des dels Turons a l'altre costat del riu»? No, segur que no. I tant de bé com et faria...
- Home, Llorens...
- Seria un bé per a tu, pots creure'm. No només espiritual sinó inclús físic.
Conec un convers exmarxista que no lligava mai. Ara és alt, ros i d'ulls blaus i les femelles fan cua.
