Publicacions i propaganda eficient
W. Ferrandís Flors
Amb el temps l'establishment va intentar silenciar la nostra veu, amb subtils propostes de suborns, subvencions i premis. Especial esment mereix per la seva insistència del jurat del premi Tasis-Torrent, al que sempre, sempre vam renunciar.
No vam poder, però, impedir la publicació del llibre de Joaquim Roglan: «Revistes d'humor a Catalunya 1972–1992». Aquest individu, si bé benintencionat en principi, no va entendre res, al punt que va confondre la crua veritat del missatge carlí amb una vulgar publicació satírica.
En paral·lel, la premsa canallesca no va renunciar al seu afany per emmudir-nos, temorosos de perdre lectors pel nostre rigor narratiu, van editar multitud de pamflets i papers, tots sortits de les clavegueres, amb l'inútil intent de desprestigiar la veritat proscrita que reflectien les nostres pàgines.
En aquests temps difícils no és estrany veure desvariar i perdre el nord, les ments fràgils de periodistes i escrivents víctimes fàcils de tanta confusió i llibertinatge.
Podeu clicar les imatges que il·lustren aquesta nota, però no us escandalitzeu després.
