Manual d'Urbanitat
El fet de viure en un lloc petit on tothom es coneix, ha portat a una relaxació general molt perjudicial per al dificultós i desagraït exercici de l'Autoritat.
El ciutadà de a peu viu enganyat -com molt bé recordava el nostre Alcalde- per intel·lectuals desvagats que omplen d'idees el cap del poble i l'obliguen a pensar. Això ni és bo ni és aconsellable per a l'exercici d'una autoritat com cal.
Amb aquest petit fulletó volem contribuir que les coses tornin al seu lloc, esperonats per la clara visió del Regidor de Governació i per les assenyades i madures reflexions del nostre Alcalde sobre la conducta d'alguns ciutadans. A més de la mínima normativa, trobareu una instància tipus en cas que hi hagi algun dubte.
Molts ciutadans que coneixen el nostre fonamentat interès per a solucionar els problemes del Protocol i de la Urbanitat Ciutadanes, ens han aclaparat amb les seves innombrables preguntes, plantejades totes des de la sana submissió i el bon seny del poble senzill i honrat, que desitja merèixer la benvolença de les seves Autoritats.
D'entre totes les consultes, n'hem escollit dues que plantegen el tema de la Urbanitat Ciutadana, combinat amb el del Protocol; és a dir... Com s'ho ha de fer el ciutadà per no quedar malament quan es troba simultàniament en presència de dues o més Autoritats?
Després de la lectura d'aquests dos casos exemplars, hi trobareu un model d'instància per a adreçar-vos respectuosament a la Regidoria d'Urbanitat i Protocol del vostre Ajuntament, quan tingueu dubtes que ni nosaltres us puguem solucionar. D'altra banda, tingueu present que nosaltres passarem en un tres i no res, i d'Autoritats n'hi haurà sempre.
Consulta.
Soc un menestral a qui li agrada fer el volt pel Firal. Mentre jo baixo pel mig cap a Sant Esteve, pot succeir que, per la vorera del Teatre, me'n vingui de cara l'Excel·lentíssim Sr. Alcalde i, per la banda de la pizzeria, hi pugi l’Il·lustríssim Regidor de Governació i Seguretat Ciutadana. Què he de fer? Saludar a l'un, deixant de saludar a l'altre? Jo els respecto a tots dos. He de plegar d'anar a passejar al Firal?
Resposta.
Res de plegar! Aquesta és una ocasió ideal per a quedar bé amb tothom!
L'únic que cal fer és acostar amb respecte la mà dreta a l'alçada de la templa dreta i la mà esquerra a l’alçada de la templa esquerra, mentre hom dóna un enèrgic cop de talons i inclina el cap i el cos amb reverència en direcció a Sant Esteve, que és el patró de la Ciutat. D'aquesta manera saludareu tres Autoritats de cop.
Consulta.
Soc un immigrat que viu i treballa a Olot i vull mostrar la meva integració a les meves Autoritats. Com que visc a Sant Roc, em desplaço sovint amb el TPO en hora punta, i no sé què hauria de fer si pugessin a l'autobús el Molt Honorable Sr. Alcalde i la Molt Respectable Presidenta del Consell Comarcal. A qui hauria de cedir el seient?
Resposta.
La seva consulta no ofereix cap dificultat: ha de cedir el seient al Sr. Alcalde, que és la màxima autoritat municipal. El que li passa a vostè és que, pel seu naixement fora de Catalunya, té tendència a comportar-se com un cavaller quan es troba en presència d'una dama i li sembla de bona educació cedir-li sempre el seient. Però aquesta és una norma d’urbanitat privada, mentre que aquí tractem d'Urbanitat Ciutadana.
L'únic cas, que seria excepcional per tots els conceptes, en què podria cedir el seient a la Sra. Presidenta, fora si aquesta es trobés en estat de bona esperança.
Què és Urbanitat Ciutadana?
Urbanitat Ciutadana és la forma com els ciutadans han de comportar-se i adreçar-se envers les seves Autoritats.
Quins són els principis de la Urbanitat Ciutadana?
Els principis de la Urbanitat Ciutadana són:
-Superioritat: L'Autoritat és sempre superior.
-Preferència: L'Autoritat té sempre preferència.
-Respecte: L'Autoritat s'ha de respectar sempre.
Qui són Autoritats?
Són Autoritats aquelles persones que manen, ja sigui perquè han estat elegits per ensenyar-nos el camí, la veritat i la vida, ja sigui pel seu caràcter, perquè els han nomenat a dit o perquè han guanyat una oposició, i tenen poder sobre els altres ciutadans.
Quines Autoritats hi ha?
La màxima autoritat ciutadana és l'Alcalde, a qui tothom deu respecte, submissió i obediència. Sota d'ell hi ha els regidors i entre els regidors primer els de l'equip de govern i després tots els altres.
Són els funcionaris Autoritat?
Sí. Ja que participen de l'Autoritat Superior, en haver estat nomenats per Ella. Participen de l'Autoritat mentre aquesta existeix.
I el Jutge?
Sí. El Jutge és la màxima Autoritat ciutadana de la Judicatura, com l'Alcalde ho és de l'Executiu.
I la Presidenta del Consell Comarcal?
Sí. La Presidenta del Consell Comarcal és la màxima autoritat comarcal, sempre respectant la màxima autoritat local dels respectius alcaldes en els respectius municipis. Els conflictes de representativitat entre alcaldes i Presidenta els soluciona el Protocol.
Qui és el Protocol?
El Protocol no té cap relació amb la Urbanitat Ciutadana. El Protocol tracta d'Autoritats entre elles. La Urbanitat Ciutadana, del comportament dels ciutadans davant les Autoritats.
Com se saluda l'Autoritat?
Els homes en edat militar i els funcionaris saludaran portant-se la mà dreta a la templa dreta, ajuntant els talons i posant-se rectes. Els altres mascles ajuntaran els talons i amb les mans al costat inclinaran lleugerament el cap.
I les dones?
Les dones saludaran col·locant la punta del peu dret darrere la cama esquerra, flexionaran els genolls i inclinaran el cap mentre les mans reposen als costats o aguanten la faldilla.
Com han de saludar l'Autoritat els moros i negres?
Els moros saludaran sempre en direcció a La Meca local (Can Joanetes). Els negres de nit estan dispensats de saludar, en qualsevol cas, i seguint els usos i costums del país, hi deixaran la pell.
Què contesta l'Autoritat?
L'Autoritat no necessita contestar. Si és de natura bondadosa i no està capficada per Els Problemes, somriurà.
S'ha de saludar sempre, o es pot deixar de fer-ho si l'edat, la salut o el moment no ho permeten?
Sempre s'ha d'intentar saludar. No compta tant la perfecció de la salutació com la intenció i el gest.
Quines altres normes de conducta s'han de tenir en compte?
-Se li cedirà el pas, el seient i la preferència sempre, tant sí va a peu com amb vehicle, al carrer o dins d'un edifici. Si ell parla se l'escoltarà amb silenci, i sempre s'aplaudirà al final. Si parlem nosaltres i ell entra o manifesta la seva voluntat d'intervenir, callarem immediatament.
Qui estableix les Normes d'Urbanitat?
Correspon a l'Autoritat establir-les, ampliar-les i modificar-les.
Què li passa a qui no compleix les Normes d'Urbanitat?
Que serà públicament menyspreat, no s'atendran les seves peticions i tant ell com els seus avantpassats seran responsables de tots els mals de la ciutat.
Les normes més elementals indiquen que si el ciutadà normal va cobert amb un barret, gorra, boina o barretina, en trobar-se davant un membre de partit gloriosament governant, amb un braç, el dret, és clar, formant un triangle isòsceles, traslladarà la mà -la dreta, s'entén- fins a l'altura del capell, que elevarà uns quatre o cinc mil·límetres sobre el nivell dels cabells -en cas de no tenir-ne, per evitar refredats inoportuns, n'hi haurà prou amb donar-li un lleuger moviment de balança del davant al darrere-, i amb una suau inclinació de tota l'espinada -de darrera a davant- com un inici de reverència eclesiàstica, completarà la salutació tot pronunciant al mateix temps alguna de les fórmules consagrades:
-Pujol vós guard. -El Macias us beneeixi. -Ave Isabel Brussosa. -L'àngel Corominola estigui en vós.
Qualsevol de les quatre fórmules serà ben considerada i us acreditarà com a persona de gran civisme i excelsa educació. Durant la conversa que serà, en tot moment, intranscendent per tal de no posar l’il·lustre component de la coalició en la trista situació de no saber què dir, procurarem aguantar-nos el riure, no parlar de l'operació reformista, dels bonsais, d'abocadors, de loteries, de Banca Catalana, de sanitat, de crisi, de carreteres, del carrer del Tura... i en general de tot allà que pugui ferir la seva fina sensibilitat política.
Una vegada passada revista a la meteorologia present, passada i futura, a l'hora del comiat, podrem imitar l’il·lustre membre de la coalició Sr. M. Serrat i adreçar-li una coral felicitació, que en el cas probable que, a més, la seva condició de component del partit li hagi facilitat un modus vivendi sense suors, es pot convertir en una apassionada mostra d'admiració.
Llavors la fórmula consagrada pot ser:
-Pujolsiau. -La pau del Macias us acompanyi. -Cuideu-vos de caure en la temptació del separatisme.
En acabat, o durant la frase, repetireu el gestual apropiat ja descrit en l'inici d'aquestes normes i procurareu, en cap cas, no quedar d'esquena al vostre interlocutor.
Tot aquest cerimonial és expressament indicat per a seglars. Per a militars sense graduació, clergues i mainada, atengui's cadascú a les indicacions que es legislin des dels plens municipals. Nosaltres només podem orientar, sense, en cap cas, crear jurisprudència. Fórmules així:
«Olotí eris et conver-gente reverteris», «A Madrid Andalusos i a Catalunya barcelonesus», «Impost Activitats Econòmiques havemus, ja patiremus»... Són idees a aplicar en cada cas. El que sí que seria desitjable seria que a l'hora d'anar al llit s'invoquessin els déus del benestar nocturn amb una al·locució com: -L'àngel Corominola et guardi. i el deslliuri de les temptacions d'en Bramon. O alguna per l'estil.
Nota: Durant tota la conversa, i especialment en aquests moments indicats com a protocol·laris de la salutació, s'evitarà que la mà esquerra, per cap raó, s'acosti al colze dret, no fos cas que semblés, en cap moment, que s'inicia l'eclosió d'una monumental botifarra. També es procurarà tenir la vista fixa en l'infinit, eludint girar els ulls en blanc, o algun sospitós reüll que podria indicar una postura poc seriosa i fins i tot frívola.
