SORTIM AL CARRER!
Llistat
 
La Comarca Artística

  La premsa liberal i canallesca, portadora d'idees revolucionàries instigadores del descontentament del poble sanament inculte i, per tant, retrògrad ha destapat en els darrers mesos notícies inversemblants sobre l'art i L'ART. El desconeixement de les circumstàncies, de la veritable essència de l'afer artístic queda palesa en aquests articles poca-soltes i inclús, oh vergonya!, en les intervencions i sol·licituds de dubtoses agrupacions polítiques que volen desfer l'entesa joiosa i submisa entre els que manen i els que obeeixen; entre els que diuen el que està bé i els que converteixen aquestes normes en forma de vida; entre els que paguen per adquirir, amb certificat o sense, el que porta la benedicció dels especialistes.
  L'ART CATALÀ en les seves expressions clàssicament perfectes, la pintura i l'escultura té un punt culminant en l'Escola d'Olot. Això ho sap qualsevol alumne d'una escola catalanament coherent. Potser sí que ha passat un xic de temps des de llavors, però la munió d'artistes que formen part de les escoles de paisatge, especialment l'olotina, han seguit el model i la pauta dels GRANS MESTRES, de tots venerats i honorats. Això és el que han fet i això és el que haurien de continuar fent els que realment vulguin ser acceptats i reconeguts com a artistes catalans. Cal viure, treballar i pintar com l'Escola d'Olot per ésser un autèntic aspirant a la medalla de Sant Jordi. Qualsevol altra situació, esperança o tendència artística és heretgia, fomentada i animada per Madrid. Només cal veure les tendències artístiques imperants en una ciutat per saber qui governa. Mai Catalunya serà el que ha de ser si oficialment es fomenten tradicions artístiques alienes i estranyes a la nostra tan rica i econòmicament valorada tradició catalana.
 En aquest context i com a humil reconeixement i com a manifestació que de MESTRES, només els d'abans i que al màxim que pot aspirar un artista, és a dedicar-los-hi la seva obra dipositant a la part inferior del quadre, la firma del mestre a qui va dedicat, repetim, en aquest context les «falsificacions» són la més pura i nacionalista afirmació de l'autenticitat essencial del SOM I SEREM.
  Quelcom semblant, encara que en segona fila, s'ha de dir de tots aquells que sota el seu nom continuen reproduint el contingut i la forma de la Catalunya virginal, incòlume i mística tal com era abans: els seus paisatges, les carretes, els xais i les vaques, les barques de pescadors, les muntanyes altives, l'aire pur... Tot el que es faci per mantenir la il·lusió, el somni i la imatge d'aquesta nostra Catalunya, tal com ho manen els principis tradicionalistes restauradors serà recolzat, fomentat i defensat en aquestes pàgines. Per molta Europa que hi hagi, ho cridem i imprimim «Catalunya serà catalana o no serà!»