Comarques discontínues
EXPOSA
Que donant-se el cas llastimós que nosaltres, carlins, hàgim d'adaptar el nostre llenguatge, la nostra laboriositat, el nostre pensament profund i el nostre savoir faire a una precipitada divisió comarcal del Principat Foral de Catalunya, feta a correcuita, amb criteris antics però no prou arrelats en la comunió de la Tradició.
Que en la dita divisió comarcal vigent es contempla d'una manera una mica tèrbola la unió de comarques i territoris discontinus, cosa de per si absurda, ja que la legítima divisió territorial catalana serien els comtats i aquests, com a patrimoni dels Srs. Comtes, estan per sobre de qualsevol accident geogràfic o àrea d'influència concreta.
Que els nostres fidels súbdits dels territoris del Berguedà i la Garrotxa, des de temps immemorials es troben amb els mateixos quotidians problemes, bategen els seus fills amb iguals noms, celebren aniversaris en dies semblants, tenen edats similars, veneren els seus pares, donen menjar als qui tenen fam, donen beure als qui tenen set, vesteixen despullats, visiten els malalts i presos, acullen els pelegrins, rescaten els captius i enterren els morts, paguen l'impost religiós i les contribucions als recaptadors municipals, obeeixen els qui manen i van a comprar al Corte Inglés de Barcelona. No obstant això, administrativament viuen en comarques, províncies i vegueries diferents, causant-los greus enrenous burocràtics i, el que és pitjor, veient-se obligats a creuar, en els seus continus puja i baixa, l'hostil comarca del Ripollès, cau de maçons i socialistes.
En conseqüència, aquesta Junta Superior, exercint els seus drets,
CREA
La comarca discontínua del Bergarrotxà, formada per les actuals comarques del Berguedà (més el marquesat d'Alpens i territoris adjacents) i de la Garrotxa (amb l'annexió de Camprodon, Vallfogona i Vidrà), declarant territori neutral les carreteres d'Olot a Ripoll i de Ripoll a Berga i Guardiola de Berguedà (Bergarrotxà).
Aquesta Junta, aprofitant l'avinentesa legislativa, i per tal de consolidar La futura comarca discontínua, crea la Vegueria del Savallès, en honor de l'home de seny i talent, amic de les ciències i de les lletres, protector de la cultura i gran Humanista que fou el general Francesc Savalls, marques d’Alpens i Baró de Vidrà.
El Savallès el formaran les comarques contínues de l'Alt Urgell, Solsonès i Osona, la comarca discontínua del Bergarrotxà, i els territoris del Ripollès i la Cerdanya, exceptuant les viles de Ripoll i Puigcerdà, que seran adscrites al Baix Ebre la primera i al Priorat la segona, per tal que purguin els seus antics i recents actes.
La capital del Savallès es fixarà a la vila d'Alpens, a la qual s'atorguen honors de Molt Lleial Ciutat.
