Aclarint conceptes dubtosos sobre la Legitimitat
Inicials d'un conegut carlí anònim que, pel seu esforç personal, esdevingué redactor i redactor en cap de «La Comarca Carlina», General i A. G. Primer (Self-Made Legítim).
1r.- Valoració d'un objecte o activitat per motius no utilitaris ni crematístics. Agrada o no agrada, i es justifica a posteriori declarant-ho artístic o no.
2n.- Qualificació que rep un objecte o activitat per part d'un grup de persones que són «autoritats» en aquest camp, les quals qualifiquen segons interessos socials, culturals, polítics i crematístics.
Coincidència entre el que apareix o vol ser i el que és. En el camp artístic vol dir que coincideixen la firma o atribució amb l'autor que firma o a qui s'atribueix.
Banca fundada a Olot, que fou adquirida per Florenci Pujol (pare del Molt Honorable Jordi Pujol), i que canvià el nom en Banca Catalana.
(1872 - 1924) Fill de Berga i Boix. Pintor i literat. El 1912 fou nomenat director de l'Escola d'Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols. Menys cotitzat que el seu pare.
(1837 - 1914) Pintor i literat. Un dels creadors de l'Escola d'Olot. Director de l'Escola de Dibuix d'Olot. Ideologia fortament carlina. Quadres molt cotitzats. També anomenat «l'Avi Berga».
(1806 - 1877) Invicte general carlí conegut com «El Tigre del Maestrat», que lluità per Carles V i Carles VI. A la Garrotxa lluità en la batalla del Pasteral, durant la qual fou ferit. Assolí els títols de Comte de Morella i Marqués del Ter.
Defensa acèrrima dels valors religiosos-catòlics de la terra, la tradició, els costums i la pàtria. Lema: Déu, Pàtria, Rei, Furs. El fiador d'aquesta ordre seria el Monarca autèntic. L'autenticitat del Monarca ve pel llinatge i per defensar acèrrimament aquests principis.
Trobador provençal del s. XIX que, com tots, va escriure tota la seva producció en francès. Amb una hàbil campanya publicitària al periòdic «La Croix», introduí a la República Francesa, la cultura carlina del «petit pois».
(1835-1919) Dues vegades alcalde d'Olot durant la darrera carlinada. Anticlerical. Convertí l'església de Sant Esteve en quarter del batalló de «Guies Federals d'Alta Muntanya». També conegut com a «Deu República».
Desenvolupada per en Savalls, inspirada per la Joaquima de Vedruna i amb la col·laboració (antítesi) de la Lliberada Ferrarons, la dialèctica Legitimista preconitza que:
a) Només és legítima la dialèctica des de la legitimitat.
b) La legitimitat s'obté per l’herència o per la designació d’origen diví.
En el primer cas es tracta de la tesi, en el segon de l'antítesi. La síntesi es produïa en la confirmació del Pretendent com a Legítim (escola històrica). Segons l’escola moderna, la dialèctica legitimista és la força que atreu l’essència legítima carlista desmembrada, cap a la unió en una sola persona i la repulsió entre els portadors d’aquestes parts essencials per la por de desaparèixer. La síntesi s’assolirà en el moment d’unió o manifestació en un sol Legítim pretendent.
a) Fundada el 1783, és per on han passat, sigui com a alumnes o com a professors, els seguidors de l'Escola d'Olot. Encara existeix, però adaptada als temps moderns.
b) Escola de formació i indoctrinació de la Psicoestètica històrica. S'ensenya des de la primera infantesa a valorar com a únic Legítim el paisatge incorrupte. Les Escoles de Belles Arts, a través de la plàstica i la pintura formen el gust, la sensibilitat i els sentiments de la població, de tal forma que la gent no es trobi bé en situacions anormals (on tot i tots siguin iguals). D'aquesta manera es conserva l'escala jeràrquica legítima i incorrupta, que abasta des del qui contempla el quadre, fins al qui decideix i mana sobre el pintor, passant pels mateixos artistes, mestres de poble.
Escola de pintura nascuda a Olot al voltant de Joaquim Vayreda. El tema és el paisatge: la terra i el país rural (estètica carlista), sense màcula modernista. Els seguidors actuals continuen fent el mateix.
(1803 - 1842) Model d'obreres cristianes. Menjava poc i paia bé. També anomenada Lliberada, Lliurada, Lliberata. No era liberal. Procés de beatificació en curs.
(1851 - 1922) Carlí. Coetani de Torras i Bages. Exemplar clergue que durant quaranta anys fou rector d'Olot. Llicenciat en Dret Civil i Canònic i ex-Vicari General de Vic. Fundador i editor del periòdic local «La Tradició». Anomenat «El Rector Ferrer».
(1576 - 1649) Jurisconsult. Conseller en Cap de Barcelona el 1640, lluità contra el Marqués de los Vélez. Té un retrat a la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona i un altre al d'Olot, fet per Francesc Vayreda.
(1864 - 1931) Pintor barceloní, seguidor de Joaquim Vayreda. Exposicions a Europa i Amèrica, en les quals difongué l'ideari estètic de l'Escola.
Foren tres. L'última (1872 - 1876) es desenvolupa sota les ordres d'en Savalls, el qual ocupa Olot i hi estableix una petita cort, actuant com un legítim virrei.
Nascut a Pont Major el 1820. Lluità en totes les carlinades i, en la tercera, esdevingué ajudant d'en Savalls.
Conjunt coherent i sistemàtic de 17 tesis carlines, redactades per Torras i Bages sota a les ordres de Savalls, que superen en anàlisi teòrica les «onze tesis de Feuerbach» redactades per Marx i en anàlisi teològica les 95 tesis de Würtemberg, redactades per Luther.
(1831 - 1900) General liberal que proclamà rei Alfons XII a Sagunt. Feu amb Savalls el Pacte de l'Hostal de la Corda, amb en «Deu republicà». Quan venia a Olot s'hostatjava a Can Trincheria.
(1808 - 1886) Rector d'Olot i canonge penitenciari de la Catedral de Girona. Fundador de les «Religioses de l'Immaculat Cor de Maria» (1848). Director espiritual de la Lliurada Ferrarons. Impulsor del redreçament carlí d'Olot.
Per antonomàsia, el membre incorrupte és el de Carlemany. Sinònimament, es diu de tota aquella persona que participa de l'essència de la incorruptibilitat històrica. La desmembració de l'Imperi Comarcal, per qüestions de legitimitat, és l'inici de la dialèctica legitimista entre les parts del membre desmembrat, que arribarà a la fi amb la reconstrucció de l'ADN legítim. El dret de cuixa o «primus noctis» era una reafirmació per part dels senyors que així manifestaven la seva legitimitat com a partícips del membre incorrupte.
Biogenètic carlí, vassall de l’Emperador d’Àustria. Per a camuflar les seves investigacions, es canvià el nom pel de Pare Gregor. Després de mort i malgrat les precaucions dels seus deixebles, l’espia liberal Hugo de Vries donà a conèixer la seva obra l’any 1900.
Voluntat de diferenciació d'un grup en un espai geogràfic definit. Es justifica a partir d'unes diferències que es perden en la memòria dels temps (origen diví). L'espai geogràfic = terra o país, és també únic i exclusiu per a aquest grup.
a) Com a contrapunt (antítesi) al materialisme històric de Marx, i desenvolupant correctament d'idealisme hegelià, Savalls col·loca la Psicoestètica com a motor de la Història. Sota aquest concepte entén que la Figura es mou en el Paisatge i ambdues s'autocondicionen (dialèctica), configurant el marc i base de les relacions socials, familiars, polítiques i religioses (Torras i Bages). Qualsevol allunyament d'aquesta correlació (Figura en un Paisatge) provoca una crisi (crisi de Savalls). La missió dels psicoestetes històrics, sota el guiatge de l'Escola, és restaurar i mantenir el Paisatge i la Figura, com a norma de vida, idíl·lica i incorrupta (la corrupció ve dels liberals).
b) La Pàtria es configura en un paisatge idíl·lic i immodificable on cada cosa té el seu lloc. L’assimilació d’aquesta situació no s’ha de deixar només en mans de la natura, sinó que convé tenir-la sota control per accelerar el dia del triomf de la Causa. La Psicoestètica Històrica assenta les bases i el procediment de treball a través de les Escoles de Belles Arts. l’Ecologisme és el resultat més immediat i palpable de l’efectivitat de la Psicoestètica històrica, encara que només es tracta d’un primer pas, ja que s’ha assumit la identificació del JO amb el paisatge, sota el nom abstracte de Natura. El JO defensa la natura com a forma de reclamar el seu lloc dins del paisatge incorrupte i protegir-se d’agressions liberals i socialistes.
Mesura estàndard d'amidar les teles. Hi ha tres escales: Figura, Paisatge, Marina. Els nombres baixos corresponen a mides petites i els alts a mides grosses.
Diccionari on surten tots els qui pinten, dibuixen, esculpeixen, etc. És com un llistat amb fotos de color i enquadernat en pell,
(1817 - 1886) Nascut a la Pera (Alt Empordà). De família carlina, lluità en totes tres carlinades. Fou molt popular. Després de la segona carlinada, fou capità de zuaus pontificis i defensà Pius IX i Roma contra Garibaldi. Carles VII el nomenà Comandant General de l’Exèrcit Carlí, i més tard Capità General. Es casà amb una aristòcrata de Niça, on és enterrat.
(Alt Penedès, 1846 - Vic, 1916) Eclesiàstic (Bisbe de Vic) i escriptor. Sintetitzà la Fe, el Carlisme i l'Art. El 1874 va fer un viatge a Roma i fou rebut per Pius IX. Fou Consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i president de la Secció de Propaganda Religiosa de la Unió Catalanista. Uns deis redactors de les Bases de Manresa. Autor del llibre de capçalera dels carlins «La Tradició Catalana». Procés de beatificació en curs.
(1843 - 1894) Carlí. Figura senyera de l'Escola d'Olot. Molt cotitzat. El seu quadre «La tarda del Divendres Sant a Olot» fou adquirit pel Rei Amadeu durant l'exposició de 1871. Secretari de la Unió Catalanista durant la redacció de les Bases de Manresa (fa poc justament lloades pel Molt Honorable president de la Generalitat).
(1853 - 1903) Pintor i escriptor. Germà de Joaquim. Lluità en la tercera guerra carlina. Autor de «La Punyalada», «Records de la darrera carlinada» i «Sang Nova».
Inicials d'un conegut carlí anònim que, gràcies a les ajudes rebudes, esdevé director del Consell Regulador de la Denominació d'Origen «Escola d'Olot» i del Banc Nacional de la Garrotxa.
