Botifarra
— A.G.
—Paréceme mismamente estar flotando, mientras deambulo por estos andurriales entre estos futuros electores con boina colorada, - comentà, satisfet D. Arsenio.
En Deu republicà, tornat pragmàtic a força d’anys, li advertí:
—Lo que le pasa a Vuecencia es que siente este airecillo que hoy llega del Ampurdán. Pero vaya con cuenta, que los esperones y el florete no se le enganchen con las bardizas.
El general, lleugerament picat, decidí mostrar els seus coneixements lingüístics:
—Je ne suis pas si naïf, mon ami. Traverser les lignes carlines, ça coute des sous et des onces.
—Hosti, tu, —blasfemà en Deu, tal com solia fer— ¿Voleu dir, Mestre, que heu comprat la pau I per això us sentiu alleugerit de les vostres unces?
—Qui tinga ulls, que veja; i qui tinga orelles, que oeixa, —replicà, críptic, el militar, que havia après el valencià a Sagunt llegint la Bíblia, mentre esperava l’arribada d’Alfons Xll.
Enfront de l’Hostal, un esquadró d’hússars presentà armes i un escamot de trabucaires disparà salves. El General Francesc Savalls sortí a la porta a rebre’ls. Tots es quedaren immòbils per uns moments mentre en Vayreda immortalitzava l’escena. Però la calma durà poc: En Savalls havia reconegut en Deu i, en record dels seus temps al Vaticà, l’insultava en italià:
—Porco maledetto cativo...
En Deu es va quedar blanc com un paper de Can Carlets. La pau tan ben comprada perillava. Però llavors el General Huguet, que era un home de seny i havia demostrat la seva paciència aguantant en Savalls tota la guerra, va salvar la situació:
—No hi ha res que no es pugui arreglar al voltant d’una taula.
—Siempre que esté bien provista de chorizos, va ficar-hi cullerada l’inefable D. Arsenio.
—Estu lu saràs tu, va saltar en Savalls, però ni Déu ni en Deu no el van entendre i menys encara els altres, que havien entrat corrents a l’Hostal amb una gana ferotge i ja s’entaulaven. Veient que es quedaven sols, en Savalls i en Deu varen abandonar la teatralitat, entraren també i prengueren lloc a taula amb en Martínez Campos i l’Huguet. Aquest es veié en l’avinentesa d’aclarir.
—Aquí de chorizos nada: Butifarra!
—Recony! Aquí vull veure si són millors els carlins o els liberals, —saltà entusiasmat en Savalls, que era un jugador de cartes temible— m’hi jugo la boina que l’Huguet i jo us pelem!
—Lamento no tener boina que oponerle, pero con gusto le ganaría la suya y la colocaría sobre mi cabeza, respongué, ara sí que amb molta traça, el liberal.
—Doncs que s’hi jugui el capot, va proposar en Deu. I en Martínez Campos no es va veure amb cor de refusar.
—Sea pues y tengamos la fiesta en paz. L’hostaler va encendre espelmes i llums d’oli, perquè ja fosquejava, I dugué un joc de cartes.
Es triarien qui donava i li va tocar a D. Arsenio, que en realitat no tenia ni idea del joc a què jugaven, però tenia temperament de jugador de mus. Li tocava fer trumfo o botifarra o delegar. Llavors en Savalls es va mostrar com el genial estratega que era.
—Després de tanto desir xurissu, a que no sabe desir butifarra!
—Butifarra!, exclamà, emprenyat, l’altre.
—Contro!, va saltar l’Huguet com un llampec.
—Si un carlí contra, en Deu recontra, llamp de Déu!, —intervingué en Deu blasfemant.
—Sant Vicenç!, —cridà en Savalls.
Era el senyal. Els hússars i els trabucaires, bufant ensems, provocaren un corrent d’aire que va apagar espelmes i llums, deixant l’hostal a les fosques.
—Ya le decía a Vuecencia que hoy bufaba mucha rispa, —aclarí conceptes en Deu, que seia d’esquena als bufaires i no s’havia adonat de l’hàbil maniobra militar carlina.
—Tanqueu les finestres i enceneu els llums, —bramà en Savalls, mentre canviava les cartes dels jugadors.
La partida que es va jugar a continuació va passar a la història carlina amb el nom de «Victòria de l’Hostal de la Corda». Els liberals, que són els qui varen escriure els llibres, han parlat d’un pacte. Mentida. La botifarra no és com el truc, en què hi ha pactes i condicions. A la botifarra els carlins hi juguem per guanyar. A l’Hostal de la Corda hi hagué molt poca cosa a dir. Perdre un Sant Vicenç havent fet botifarra representà 576 punts si no es fa ni una base. I el General Martínez Campos i en Deu Republicà no en varen fer ni una. El General Savalls es va quedar el capot de l’alfonsí. Des del 26 de març de 1875, quan una parella no fa ni una base, es diu que li han fet un capot. Al Campionat del Món de botifarra que cada any se celebra a la capital de la Garrotxa, no té res d’estrany que sigui prohibit fer Sant Vicenç quan els altres fan botifarra. Les derrotes per 576 punts cal reservar-les per als liberals, i al Campionat del Món tots som carlins.
