POESIA CONTEMPORÀNIA
 
Essències

Essències comarcals, eterns efluvis,
de mon sojorn aritic arrels i entranyes
plugim suau, llampecs, sobtats diluvis,
bateigs i comunions i tecs de nuvis.
D'altres abans ne varen fer camí
vetllat pel Rei de totes les Espanyes.

Dins lo meu cor, que tinc dins de mon si,
duc les essències del País Carlí.

Polícromes tardors, indrets, contrades,
fagedes refulgents que el cor enyora,
feréstecs mulladius plens de becades
i fosques farinetes ensucrades
de fajol molt amb mola de molí
que canta al riu com canta la tenora.

Podria dir sense mai parar de dir
de les essències del País Carlí.

L'estalvi que hem après dels nostres avis
bentost fara que atent lo vers escurci;
car lo guardó i el xec no són agravis,
ni la flor de fajol, ni el petó als llavis.
Ja Groucho Marx ens ho venia a dir
amant la Marga i fotent-se dels cursis.

Tinc totes les essències, ai, sí, sí!
de la Comarca i del Pais Carlí!