Verd
— Frederick G. Llorca
Verd el vent, Verdes les branques.
Verda la nau a la mar
i el cavall a la muntanya.
Amb verdor fins la cintura
ella somnia a la barana;
verda carn, el cabell verd,
amb els ulls de verda plata.
Verd et vull, et vull ben verd.
Sota la lluna gitana,
les coses l'estan mirant
i ella no pot pas mirar-les.
Verd et vull, et vull ben verd.
Grans estrelles de rosada
venen amb el peix de l'ombra
que obre el camí de l'albada.
Però, qui vindrà?, i per on?
Ella verdeja a la barana,
verda carn, el cabell verd,
somniant en la mar amarga.
Mirant-se a l'abeurador
es gronxava la gitana.
Verda carn, el cabell verd,
amb els ulls de verda plata
Una llàgrima de lluna
reverdeja sobre l'aigua
i la nit esdevé íntima
com una petita placa.
Guàrdies civils verdejats
a la porta colpejaven.
Verd et vull, et vull ben verd.
Verd el vent. Verda la branca.
Verd el vaixell a la mar
i el cavall a la muntanya.
