Els 100.000 fills de Sant Jordi
— Ali Bushey
Com a carlins que som, ens costa comprendre les dubitacions i els tebis comportaments del nostre poble.
Que no és una Santa Aliança allò que defensa el nostre «statu quo» al Golf Pèrsic? Qui dubtaria de titllar-la de Santa Croada contra els infidels que volen desmembrar el nostre ordre econòmic, el nostre benestar i el dels nostres tres o més fills?
El poble català, poble mariner per excel·lència, no pot quedar-se quiet veient com uns pocs afortunats (gràcies a l'insubstituïble Servei Militar obligatori) defensen les banderes de la legitimitat amb només tres esmirriats vaixells.
Estem segurs que l'esperit d'obediència del súbdit català espera una ordre concreta per fer-se a la mar, però helas!, altres problemes ha hagut de resoldre el Molt Honorable en el seu retir espiritual a Queralbs, problemes de fons, profunds...
Problemes més propers que no li han deixat temps per fer una crida als catalans, a l'esperit del sometent.
Als descendents dels Almogàvers, en definitiva.
Pel moment aquesta proclama encara no ha estat feta pública, però sabedors dels desigs d'aquell qui ens mana, us podem dir que hem comprès que el seu momentani silenci és una incitació a la saviesa de les decisions de la Societat Civil.
I... és necessària una proclama quan el nostre benestar està en perill? És la Societat Civil, és a dir, tots nosaltres, els qui tenim l'obligació d'anar, avui mateix, al port recreatiu on tenim el nostre iot, armar-lo, hissar la senyera i partir joiosos amb l'esperit del croat endinsat en els nostres cors tot posant proa al Golf Pèrsic.
L'estol català, la marina que ens ha fet forts al llarg de la història, tornarà a fer tremolar els infidels i el Molt Honorable somriurà feliç en recuperar les oblidades competències sobre la marina catalana.
Marxem tots plegats, que Ell segurament també vindrà, pel camí de la legitimitat.
