Noves mesures pro-doping
— Fundació Cultural Cartel de Medellin
El portaveu de la Comissió Executiva, visiblement emocionat per la transcendència de la reunió, va aparèixer a la porta del local sostingut per dues secretàries, tal era el defalliment de l'home. Davant desenes de periodistes, que esperaven tan solemne moment, el portaveu va vomitar uns quants decilitres d'un líquid indefinible -amb molts de graus, per l'olor que vam notar- sobre la camisa de dormir d'una de les secretàries. Aquesta es va treure la peça de vestit tacada i, en quedar nua, va provocar un «Oh!» d'admiració que per uns moments va fer oblidar l'olimpisme als periodistes.
Recobrada la normalitat, el portaveu va esnifar un no sé què i va iniciar la lectura del comunicat enmig de petites interrupcions per a eructar o per a esser recollit del terra per les seves ajudantes. En síntesi, la nota del COI ve a dir -pel que vam arribar a entendre - que en els propers Jocs Olímpics s'eliminaran els controls antidòping perquè van contra l'esperit actual del moviment olímpic, donant per suposat que el consum habitual d'estimulants, anabolitzants, excitants, bloquejadors, anti-bloquejadors, alcohols, tabacs, herbes, infusions caducades, etc. és necessari per a mantenir el nivell de qualitat moral i esportiu de l'olimpisme, o sigui del professionalisme, o sigui, el nivell d’amistat entre tots els pobles del planeta. Així mateix, es crea una segona sèrie de medalles destinades a premiar la tasca del metge-químic que permet el triomf de l'atleta.
Aquesta és una nova victòria de l'ideari carlí modern, el qual propugna que els millors, per tal de no defraudar a la purrialla, tenen l'obligació de ser sempre els millors. Des de l'òptica carlina, és evident la necessitat del dòping que, d'altra banda, garanteix a les indústries químiques el seu marge de beneficis en admetre uns preus tan alts que no siguin accessibles a qualsevol sobrevingut, sinó només a uns quants escollits. Malgrat aquest gran avanç, hom considera en els cercles més intel·lectuals del COI que aquesta és només l'etapa infantil de l'olimpisme i que la maduresa arribarà inevitablement i irreversible amb el clonatge in vitro dels futurs atletes, permetent així, també en el món olímpic, l’establiment de dinasties permanents i perfectes d'atletes, devotament admirades pel populatxo.
La nota va acabar amb detalls no massa importants, que de fet no es varen poder escoltar gaire bé degut als cants que sortien de l'interior del local de Mme. Margueritte (segurament com a lògica reacció després de tantes hores de fecund treball i discussions) i que van obligar a finalitzar l'exposició del portaveu.
Aquest, agafant-se allà on podia de les secretàries, es va acomiadar fins a la propera setmana, tot girant cua i deixant anar un parell de pets i tres rots ben sonors.
