Esgrima
Quan suen, es deixen punxar pel contrari, s'aturen un moment, es treuen la careta i s'eixuguen amb un vaporós mocador de seda.
L'esgrima és un esport molt reverent, que comença amb unes genuflexions i posant els braços en creu. Durant el combat, cada cop que xoquen els acers, es forma el signe de la creu.
No és veritat que l'esgrima sigui impúdica com el ballet o els toros.
Els ballarins i els toreros porten uns vestits molt prims i ajustat, que marquen molt: els primers un «maillot» i els segons un «traje de luces», tal i com correspon a l'espectacle que executen i no a un autèntic esport.
L'espadatxí no pretén marcar paquet, sinó protegir-lo de la manera més blindada possible. El blindatge és fet amb unes barnilles que formen com un cistell i serveix també perquè no es desplaci la càrrega quan fan les genuflexions.
El torero i el ballarí, des del punt de vista de la seva lògica malaltissa i depravada, ressalten les parts i mostren el paquet, tot i el risc en el cas del torero que el toro s'hi fixi i l'empitoni l'ouera.
