Perversions filològiques
— Aïna Mojado
Diem que ens plau indirectament, paregué que encara no s'han atrevit a reconèixer que el nom denominador deis nostres països, els de Països Llemosins, ja que és el llemosí la llengua que parlaven els nostres avantpassats i que sense la funesta concessió que es féu al procel·lós i pervers Pompeu Fabra, encara parlaríem conscientment nosaltres.
Per què Catalunya ha de ser menys que països civilitzats com Àustria, Luxemburg, Bèlgica, Andorra i àdhuc el Vaticà?
És que en aquests països la seva llengua pròpia és l'Austríac, el Luxemburguès, el Belgués o el Vaticanés?
La llengua que parlem els catalans de sempre ha estat el Llemosí, i no podem negar la nostra pròpia història (Recordeu l'Oda a la Pàtria, els Jocs Florals, La Renaixença i las Bases de Manresa...) i molt menys vendre-la per un plat de llenties normalitzades.
El llemosí, llengua de la noblesa, de la cultura, dels Jocs Florals i de les pubilles ha de recuperar el lloc que li pertoca, substituint aquesta entelèquia modernista del «català».
En propers capítols desgranarem amb ets i uts les malifetes d'aquest complot liberal per aniquilar el pensament polític carlí català, en canviar-li el nom de la seva pròpia llengua.
