Segon Consell Esotèric
— L’Observador Digest
D'un temps ençà, a la tardor els boscos prolífics en el preuat fong es veuen envaïts per una heterogeneïtat de matisos que no són pas els habituals contrastos cromàtics de les diferents espècies d'arbres que creixen en aquestes contrades.
És la irrupció dels cercadors que vesteixen xandall i calcen sabatilles esportives. Es tracta d'unes peces pensades per a l'esport i no gaire adequades per a la nostra comesa. La seva essència fa que es tracti d'una indumentària amb una funcionalitat concreta.
En primer lloc, representa el paper primitivista de delimitació tribal inherent al joc, per tant d'abús de coloraines llampants i estridents. Folgada, permet una gran mobilitat, però és poc apropiada per moure's entre mates, bardisses i branques. Confeccionada amb cotó, absorbeix la transpiració del cos, però és de poc abric. Tampoc no s'ha d'exagerar la nota i engiponarse uns pantalons «rociatore» amb una butxaca per portar-hi el piolet, ni calçar aparatoses botes de muntanya i embolcallar-se el coll amb un fular.
La roba més apropiada per a la nostra tasca és una camisa de franel·la, si pot ser de quadres; és una peça calenta i lleugera; pantalons de pana o jeans que siguin ajustats, i per calçar res millor que la «Xiruca», tan tendrament lloada i enyorada en els cants dels minyons escoltes.
Abillats així potser continuareu sense trobar cap bolet, però aconseguireu que els pagesos no es mofin de vosaltres i mimetisats amb el paisatge, passareu desapercebuts si torneu de buit.
