Cinquè Consell Esotèric
— L’Observador Digest
Si aneu pel bosc a la recerca de rovellons i, de cop, sentiu uns forts cargolins de mal de ventre, com reaccionareu?:
A- Us cagareu a les calces.
B- Correreu cap a casa (no hi ha res com la tassa habitual).
C- Ho fareu dins una bossa de plàstic i l'abocareu en un contenidor.
D- Defecareu en plena Natura.
De totes aquestes possibles respostes només n'hi ha una de correcta des d'un punt de vista ecològic i micològic. Evidentment, la darrera.
Acosteu-vos a un pi o a un faig, suaument amb la mà aparteu la fullaraca que l'envolta, procurant no malmetre res. Arran de terra veureu un entreteixit de fils blancs que desprèn pudor de florit. Aquests filaments van a parar a les arrels, són l'«hifa». Simbiòticament, estableixen col·laboració per a alimentar-se els arbres i els fongs. El bolet rep sucres i midó, mentre proporciona nitrogen. Aquest, doncs, serà un bon lloc per deposar. Poseu-vos d'esquena al tronc, arrepengeu-vos-hi amb una mà, ajupits. És a més a més un bon exercici abdominal. Si el terreny fa pendent, encareu-vos al vessant, perquè si hi hagués un imprevist no caiguéssiu sobre la vostra pròpia tifa.
Sense cap mania, evacueu sobre l'entramat del micel·li, que ell ja en sabrà xuclar l'ozot. Millor si heu fet abans un bon esmorzar ric en colesterol.
Si aneu durs, mireu de collir allà mateix una «ramaria formosa» i mastegueu-la mentre escorporeu; és un bolet una mica amargant, però de gran efecte purgant.
No patiu si algú us veu mentre feu de cos. Penseu que una de les més entranyables tradicions catalanes és completar el Pesebre de Nadal amb un caganer.
«Menja molt, caga fort i no temis a la mort.»
Nota:
«Ramaria formosa», popularment «peu de rata bord», «ratapeus», molt semblant a la «ramaria aurea o fiava», també dita «peu de rata» i «manetes». Creix a les fagedes i boscos d'avets en terra esponjosa. És un bon laxant.
