FREDY GIGGOLO
 
A l'ombra de Sant Esteve

— Ferrer P.

  Insolvents i capficats em miren de reüll. Aguanto la pluja, el sol i les gelades com el que més, i mai no m'heu sentit vanagloriar-me ni de la meva fortalesa ni del bronzejat que em caracteritza i que espetega a nadius i forans.
 Vull dir-vos quatre veritats, entre elles que soc l'únic habitant de la ciutat que ha fet i té els mèrits necessaris per considerar-se conservadors – interpretador de l'esperit de la història, aplicat a la moral que ha de regir sempre les actituds socials, i que, si bé fins ara us ha semblat que jo era un espectador més o menys guarnit amb honra, a partir d'ara seré la implacable veu de la consciència de tots i cadascun dels vostres actes.
 Heu pensat mai que les meves pupil·les metàl·liques, es rovellen d'indignació quan veuen cada any a les acaballes de febrer, coms els roigs i els liberals es confabulen per fer grollera mofa i escarni insultant de la meva persona i de l'esperit carlí que, tots ho heu de reconèixer, represento amb dignitat, gràcia i formosor?
 No heu pensat mai que les meves orelles es fragmenten sentint els murmuris i exabruptes que surten de l'antiga «Casa Oró», ara convertida en cau i niu de rojos liberals i maçònics socialistes que a les nits, aprofitant de la foscor i del merescut descans dels patriotes, confabulen per apoderar-se de l'Ajuntament? No us heu imaginat mai que em falten mans per colpejar a tort i esquerra quan veig tanta impudícia festiva en substitució de la gràcil i airosa sardana, tan blasmable actitud i censurable comportament dels qui, triats per defensar els nostres ideals, han tenyit apressats la lleial boina vermella amb tres ratlles groguenques i la fan servir de barretina l'Onze de Setembre, o per anar a la llotja presidencial del Barça?
 Em falten mans per clatellar tanta estultícia quan veig com aneu tots amb la papereta a la mà, convocats per l'engany de la democràcia pluripartidista, ignorant els vostres deures envers la veritable democràcia de la legitimitat històrica i oblidant les vostres arrels carlines en ares de la modernitat liberal-socialista. Després d'avançar-vos aquestes quatre veritats sobre el precari estat moral i social de la nostra estimada ciutat-comarca, aprofitaré l'espai que aquests bons i joves amics m'han ofert per retornar-vos al recte i lleial camí de la salvació.
 Tremoleu liberals! Ferrer torna!