Finida la paciència amb tots vosaltres
— Ferrer P.
Això s'ha acabat. Prou condescendència. Prou mortificació. Finida la paciència amb tots vosaltres. Si s'ha d'expulsar del temple, expulsarem del temple!
Cretins meus! Ningú no em va posar ací dalt de la pedra només per fer bonic, ni per omplir un buit en l'angle de l'escala —com afirmaria un A. G. qualsevol— ans al contrari, jo sóc el que sóc, i enfilat a la pedra (Tu ets Pere i al costat teu edificaré un centre comercial ...) us portaré pel bon camí, tant si voleu com si no. Acabada aquesta condescendència temporal començarem per aclarir les coses.
1r.- No m'agrada gens que aquests dies de reflexió i penitencia, en comptes de transmetre els vostres sentiments de mortificació i devoció acudint massivament a les processons i via crucis solemnes, marxeu tots escopetejats cap a marina a gaudir de plaers terrenals dels quals encara no us heu fet mereixedors.
2n.- No m'agrada gens que les autoritats civils es preocupin més d'obrir i tancar túnels a la Vall de Bianya i posar primeres i segones pedres a dojo, que de publicar bans i proclames arreu amb les consignes i directrius necessàries perquè el poble assisteixi ordenadament a les processons que calgui.
Tampoc no m'agrada que desaprofitin el bon temps de mandat que els queda fent-se fotos de família per a la premsa canallesca o tapant pintades al·lusives als seus desvetllaments per instal·lar l'abocador a Besalú i, el que és més greu, que passin l'estona fent llistes electorals (Món, Dimoni, Carn i Eleccions) en comptes d'organitzar actes populars multitudinaris. Com ara, per exemple, flors, tallades de carrers, col·lapse de semàfors, policia a cavall, senyeres, Corporació Municipal al davant, ofrena de flors, ciris obligatoris, torres de marfil, repicar de campanes, obligatorietat d’assistència als majors de deu anys, Roses de David, Tedèums a convenir, retransmissió per Ràdio Olot, servei de cilicis i fuets de nou cues gratuït i a càrrec del pressupost municipal, etc.
No és demanar cap impossible, ans al contrari, seria una justificació moral per tants anys de deixadesa i submissió. Que el consistori olotí prengués exemple del de Vich! -Capital de la Catalunya Catalana i Carlina (C.C.C.C.)-, que ha reinstaurat la celebració de la Setmana Santa amb tots els honors. Tal com Déu i el Legítim manen.
3r.- Si per alguna absurda raó, aquests suggeriments no es complissin d'immediat, tinc ordres estrictes del Legítim de donar-vos l'esquena i no mirar mai més penetrantment al Firal, sinó de fer-ho en direcció al mur de Sant Esteve. I us prometo que així ho faré!
Ja em vindreu a pregar: «Ferrer, gira't, Home, que ve l'Honorable de Barcelona i queda molt lleig Sant Esteve amb l'estàtua del rector d'esquena». «Au, Ferrer, vinga, que hem de fer la foto de la candidatura a l'escala i desentona el teu clatell acusador». «Va, Ferrer, dóna't la volta, que tot el país es riu de nosaltres...» No ho faré! Preferiré mirar les parets de Sant Esteve a la vostra decadència quotidiana.
Ah! I em serà ben indiferent si no em regueu l'heura ni planteu més crisantems. No m'han agradat mai. Confio que no haurem d'arribar en aquest extrem i que el Consistori, i el Macias el primer, caminaran pel sender de la legítima tradició, retornant el sentit als seus actes, perquè vosaltres, pobres súbdits del Legítim, només sou responsables d'haver-vos enganyat votant-los.
