Som el que som perquè som!
(i encara som més)
(i encara som més)
— Resum activitats per a la revista 440 · Setembre 1997
D'una banda, ens adreçàvem a les masses perquè s'adonessin de la intoxicació ideològica a què les sotmetien els liberals, rojos, dissolvents i esquerranosos en general. D'altra banda, intentàvem ser llum i guia dels destinataris naturals i beneficiaris directes del nostre missatge: els senyors naturals, els dirigents pel seu propi dret, els pals de paller; en una paraula, els carlins declarats o encoberts. Sabíem que la cosa no era fàcil.
Qualsevol predicador sap que la veritat autèntica troba molts obstacles per a implantar-se en el cor dels homes. En els casos més difícils fan falta miracles: nosaltres en vàrem fer. Gràcies a les nostres investigacions històrico-religioses sobre la vida de la Lliberata Ferrarons, vàrem desemmascarar el vell dogma marxista de la irreversibilitat històrica de les situacions socials i polítiques (mena de «mantra» que els marxistes repeteixen contínuament quan les coses els van bé a ells, als marxistes). En efecte, la Ciutat d'Olot, que havia estat un nucli de liberals, d'afrancesats i d'organitzacions obreres, i que va lluitar durament contra els carlins durant la Primera Guerra Carlina, va esdevenir, per obra i gràcia de la Lliberata Ferrarons, capital carlina de Catalunya a la Tercera Guerra, quan el General Savalls va proclamar els Furs de Catalunya des del balcó de Can Solà.
Olot, cas únic al Món de Ciutat liberal esdevinguda carlina per sempre. Podíem, per tant, presentar al Món meravellat el nou «mantra» de la reversibilitat marxista i de la irreversibilitat carlina. I ara ve el miracle: basant-nos en la dialèctica carlina vàrem profetitzar la caiguda de la Unió Soviètica. Les masses, indiferents, no ens varen aclamar i varen continuar anant al futbol i escoltant música màquina.
El fracàs amb els destinataris naturals del nostre missatge ens va doldre encara més. És l'amargor del pare que alliçona el fill sense cap resultat. Nosaltres hem estat aquí des de sempre i coneixem l'autèntica naturalesa del poder. Amb gran sorpresa per part nostre, comprovàvem a cada moment que molts dirigents naturals es comportaven com si el seu càrrec no fos vitalici i depengués, més que res, de les vel·leitats electorals i dels capricis del populatxo (al qual hem de guiar i no a l'inrevés). No tots els dirigents ignoraven l'essència del poder, és ben cert: hi havia notables excepcions, com la del nostre Molt Honorable President carlí vitalici, el bon exemple del qual no era seguit gairebé per ningú.
Arribats en aquest punt vàrem comprendre que també calia fer quelcom de sobrenatural pels carlins esgarriats. Les nostres investigacions històriques ens varen permetre descobrir que el veterinari olotí, Pere Màrtir Rossell i Vilà, anticipant-se en setanta anys als actuals corrents científics, havia dut la Ciència de la Genètica a tal punt de perfecció que va poder clonar els burros catalans de manera que esdevlnguèssin els més grossos del món.
Un descobriment genètic d'aquesta magnitud era d'immediata aplicació a les dinasties reials, ducals, comtals, etc... i també als nous dirigents carlins. En Pere Màrtir, abans de posar-se a clonar monarques i dirigents, havia clonat alguns nou-nats per veure què passava. Vàrem trobar els seus arxius i això ens va permetre entendre i explicar les essències carlines d'En Samaranch i la irreversible concentració de poder en l'esport. Vàrem fer públics els nostres descobriments sense que cap dirigent o senyor natural, ni burro ni savi, vingués a veure'ns perquè els donéssim.
Varen passar els anys i un bon dia es va produir l'abdicació d'En Pere Macias. En Pere, que ens havia semblat un noi assenyat caminant pel bon camí carií, trencava la institució familiar, emigrava a una zona altament urbanitzada, cremava les seves naus polítiques i deixava el poder en mans d'una dona! Després d'un període d'adaptació al càrrec, la Sra. Isabel Brussosa ens ha convençut que el nostre missatge carlí no havia caigut en terra estèril; que la llavor triga a germinar, però brota sempre; que el carlisme sembla que se submergeixi, però sempre torna a surar.
Ens ha tornat la Fe. A l'Ajuntament d'Olot tenim una líder que pot arribar a fer ombra a la nostra admirada Margalida Thatcher. El seu rebuig públic a l'escandalosa concupiscència del cartell de Festes d'En Xavier Bulbena, ha fet arribar al populatxo el missatge nítid que a l'Ajuntament hi ha algú que vetlla per tots nosaltres.
Com a Associació carlina, ens vàm solidaritzar amb el posicionament de la Sra. Alcaldessa, li vàrem fer saber que pot comptar amb nosaltres i ens vàrem permetre aconsellar-li que anés més enllà del simple rebuig: el poble vol senyals clars. De les mesures de Govern que li vàrem aconsellar, la més potent que té a les seves mans és la de casar els Gegants. Com a Alcaldessa té el poder de fer-ho i com a carlina en té l'obligació.
Amb una acció política tan agosarada i ortodoxa demostraria a Catalunya i al Món que, a Olot, l'esperit carlí segueix ocupant el lloc que li va reservar la Lliberata Ferrarons a la primera meitat del segle XIX.
Amén.
