Sobre satírics, alegres bromistes i malnascuts
— Resposta a l'editorial de la revista Doble Set · Gener 1992
El Manual d'Urbanitat Ciutadana que hem repartit per ensenyar el camí dret al poble, només té una interpretació correcta i, malgrat la seva aguda perspicàcia, ni tan sols vostès no l'han encertada.
El seu editorial, després de comparar-nos amb els bufons dels senyors feudals, ens col·loca com a frívols aliats objectius de la coalició que governa Olot i quasi tota la Garrotxa, i acaba paternalment qualificant-nos d'enginyosos bromistes. En definitiva, per a vostès som uns frívols perquè hem comès l'imperdonable pecat d'intervenir activament en un afer sobre el qual, malgrat la seva gravetat -en paraules de vostès- la gent seriosa i de seny i els partits polítics no han dit ni ase ni bèstia.
Segons el seu editorial, hauríem d'entendre que la seriositat es demostra mitjançant la inhibició en els assumptes públics greus.
La gent de seny no es mulla mai. Quan hi ha quelcom important en joc, les persones assenyades callen, i els partits polítics esperen les consignes de dalt.
Cal que quedi clar que nosaltres no hi hem ficat cullerada perquè siguem uns alegres bromistes, sinó ans al contrari, perquè som seriosos. I demostrem la nostra serietat intervenint activament en els assumptes importants, d'acord amb la nostra doctrina.
Nosaltres som hereus d'una llarga Tradició, que és l'autèntica arrel de Catalunya, i considerem que l'Autoritat, sigui del color que sigui, es justifica per ella mateixa, sense necessitat de cap farsa electoral. D'aquí la nostra alegria en comprovar que, d'acord amb els nostres plantejaments teòrics, era precisament la Garrotxa la comarca capdavantera on l'Autoritat es deixava d'absurdes timideses i es desenteranyinava els ulls de les boires del malson democràtic.
L'Autoritat posava ferms els seus sicaris i arrenglerava els súbdits, sobretot els mal nascuts. En un sistema polític com cal, que és el que nosaltres propugnem, els mal nascuts, els bastards, els bords, no han de tenir cap oportunitat d'esdevenir alcaldes, presidents de Consells Comarcals, regidors, Senyors naturals, comtes ni Monarques.
Aquest plantejament polític s'entrelliga amb el legítim desig del poble senzill i honest que anhela un llarg reguitzell de polítics coherents amb la nostra ideologia. El poble fidel vol que els seus dirigents, un cop guarits del virus democràtic, comencin a casar-se entre ells i creïn dinasties mil·lenàries de ben nascuts.
L'única interpretació correcta del nostre Manual és la interpretació literal. Si l'Ajuntament ens encarrega un Manual d'Urbanitat per educar el poble, nosaltres no ens hi podem negar. Qui mana, mana, perquè és qui és. L'Autoritat sap que, si es comporta amb Autoritarisme, ens tindrà sempre al seu costat com ens hi ha tingut ara, sense reticències, sense condicions, sense reserves. Sense estalviar-hi cap esforç.
Perquè nosaltres no som ni uns alegres bromistes, ni els bufons del rei, ni uns frívols desassenyats, sinó gent molt seriosa. Nosaltres som la Consciència de l'Autoritat i del Poder.
