L'estalvi és carlí
— Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Els carlins sabem quines són les causes que duen a la decadència i una d'elles és el foment de la moneda falsa, impresa destralerament a la Fàbrica Nacional de la Moneda amb màquines legalitzades de falsificar, sota la pueril excusa que cal a satisfer necessitats socials, mèdiques i assistencials. Com si l'Estat pogués suplir l'autèntica ajuda, que només pot donar la família, i que no costa res!
A la curta o a la llarga, la plebs acaba malfiant-se de la moneda, i tot seguit perd els seus valors tradicionals.
Llavors -i aquest és el moment al qual ara hem arribat- àdhuc un Govern d'esquerres, que farda destruint l'estat natural de les coses, es veu sotmès a les irreversibles lleis del carlisme i, adonant-se que la situació se li està girant, opta per preparar una reforma fiscal que fomenti l'estalvi. I, aquesta dialèctica, cal que tothom l'entengui. Perquè ara és l'hora de l'estalvi. I l'estalvi és carlí.
Què és l'IVA? És l'impost sobre el valor afegit que grava el consum.
Els Pagarés tenen molt de valor afegit perquè el paper imprès d'un Pagaré de 10.000 euros val 1 euro i les altres 9.999 euros són valor afegit. Els Pagarés són objecte d'un intens consum, perquè després de circular un any o dos ja queden ben gastats i els han de canviar per Pagarés nous. Però, malgrat tot, els Pagarés estan exempts d'IVA!
Com es nota que les fàbriques de Pagarés són del Govern!
Al mercat del gra d'Olot del 27 de març de 1885, segons dades del nostre col·lega «El Montsacopa», el blat cotitzava a 76 rals la quartera, mentre que el fajol només en valia 42. Avui dia, tal com sabem tots els carlins, el preu del fajol és el doble que el del blat.
Els prohoms, hisendats, terratinents i senyors naturals tindran un gran encert si venen els Pagarés del Tresor llurs i compren erms i terres marginals, que són molt escaients per al conreu del fajol.
Els beneficis del negoci del fajol cal invertir-los en monedes i lingots d'or.
Degut al maligne complot contra SudÀfrica, les monedes d'or d'aquest admirable país han sofert una caiguda temporal en la cotització llur. És el moment propici perquè tot bon carlí mostri el seu suport a la causa comprant «kruggerrands» a baix preu, amb excel·lents perspectives de revalorització.
Altres monedes d'or són menys aconsellables, tot i que «l'àguila» nordamericana ha abaixat també força el seu vol; però ningú no podria dir si porta gaires perdigons a l'ala. Prudència!
Totalment rebutjable per als carlins és la moneda espanyola dita «alfonsina». Per més que es tracti d'una moneda d'or, tot carlí que en tingui serà considerat un traïdor.
Ja hem explicat que l'IVA és l'impost sobre el valor afegit, que grava el consum. Hisenda grava l'Or amb un IVA del 33%. Qualsevol pensador independent s'adonarà de les dues grans incongruències, o millor dit ignoràncies, de la nostra Hisenda quan grava l'Or amb l'IVA.
La primera és que per aplicar l'impost fa falta un valor afegit. I, quin valor es pot afegir a un metall tan noble i tan ric que ja el té tot?
La segona és que per taxar un bé amb l’IVA cal que hi hagi consum. I, quin consum hi pot haver del groc metall, que s'acumula però no es destrueix perquè és inatacable pels àcids i les bases, inoxidable, dúctil i, sobretot, permanent? No és talment un símbol de la divinitat i de la reialesa?
Comparant amb els sinistres Pagarés (que no paguen IVA), com es nota que les mines d'Or són de Sud-Àfrica, mentre que les fàbriques de Pagarés són del Govern!
Anem a pams. Per pagar un Pagaré al seu venciment, la Hisenda del corrupte Estat democràtic n'imprimeix un de nou i el ven al qui li vulgui comprar, fent-li creure que el sinistre tros de paper tragina determinades essències, que es materialitzen en beneficis monetaris i ocultacions fiscals. Fins ara, la fantasmada ha funcionat perquè tothom es va creure allò de la transició democràtica i, a més, les emissions de deute públic s'estilen en la decadent Europa. Però els desequilibris pressupostaris de l'Estat estan provocant la desconfiança dels inversors, que d'un moment a l'altre es podrien enterar de què va la cosa.
Ja no ens sembla tan bé que es gravin les monedes d'or i les joies. Ja hem exposat altres vegades que l'or és subjecte d'atresorament a la nostra societat fortament tradicionalista, la qual també inverteix en joies de pubilla catalana. A més a més, l'or és i ha de seguir essent un respectat símbol de la divinitat. El que ens sembla molt malament és que hi hagi algú amb prou mala entranya com per a demanar que es gravi l'obra d'Art amb l'I.V.A., ni que sigui un IVA baix. Per què hem de permetre semblants il·legalitats? Una obra d'Art només pot ser gravada amb l'IVA si, a més d'anar signada, va també numerada, com les factures. I això, amb els quadres a l'oli no s'ha fet mai, encara que siguin tots iguals.
