Guia del contrabandista modern
La idiosincràsia pròpia de la comarca, la situació geogràfica, el caràcter de la seva gent, les arrels dels seus habitants, feren d'aquesta professió una de les fonts més importants de riquesa i d'ocupació, i òbviament, de transcendental importància al llarg del temps i dels esdeveniments.
Actualment, les circumstàncies han canviat moltíssim. La situació política, econòmica i social no pot ni comparar-se amb la de fa aproximadament cent anys. La societat ha evolucionat fins a límits insospitats pels nostres avantpassats, s'han produït canvis tan radicals que, les estructures que, amb fidelitat i paciència, bastiren els nostres besavis, trontollen. El progrés ha conduït a una paulatina destrucció de tots els valors pels quals tants màrtirs donaren la vida.
Ara, però, malgrat tot, torna a néixer de les seves cendres, com l'Au Fènix, amb insospitada forca, la veritat: DEU, PÀTRIA, REI, FURS torna a ésser la consigna.
Ara tot seguit us deveu preguntar el perquè del títol d'aquesta secció, «Guia del contrabandista modern», i el perquè de la introducció.
Molt fàcil: ens proposem demostrar el com i el perquè (causa i conseqüència) de l'existència, avui dia, de contrabandistes, i quina relació té això amb la veritat de la nostra doctrina.
CONTRABANDISTA és, segons el diccionari de Pompeu Fabra: «La persona que fa el contraban» , i fer CONTRABAN és: «La introducció furtiva de mercaderies prohibides o que no han pagat el dret d'entrada» Ara bé. Després de cert temps d'estudis i d'investigacions, ens atrevim a oferir una nova connotació al significat originari de la paraula, tot i que pugui, en certs contextos, confondre's amb una altra definició forca afí a l'anterior: «Privar (algú) amb engany d'alguna cosa que li és deguda, esp. (l'administració) de drets, impostos o taxes».
Tal com hem avançat en la nostra introducció, vivim en una societat molt avançada (?), despersonalitzada totalment i, a més, desposseïda de tot sentit i valor. El fet de mantenir aquesta superestructura necessita, ja sigui un Estat centralista com un Estat «liberal-autonomista», un organigrama estructural de funcionament immens amb una burocràcia omnipresent en cada un dels més petits racons d'aquesta estructura. Per mantenir tot això es necessita encara més una estructura grandiosa en el sentit econòmic, pressuposa unes enormes despeses que van incrementant-se any rere any desorbitadament, tot convertint el país en ruïnós i apte només per incrementar cada any el pressupost destinat a la despesa pública, a més sense que ni a curt ni, molt menys, a llarg termini, no s'albiri ni la més minsa solució. I, d'on surten els diners per fer front a aquestes innombrables despeses? Del poble.
I de què serveix pagar? A part d'anar mantenint buròcrates, de res. L'absurd del liberalisme dels governs d'aquests darrers anys ha conduït a la més absoluta destrossa social, econòmica i política que ja venim arrastrant des d'aquell malaurat dia en què a l'Hostal de La Corda, Martínez Campos i el nostre admirat Savalls signaren la pau que va conduir el nostre poble a la més absoluta ruïna i misèria en mans d'aquests liberals.
Alerta! Els nostres enemics estan a l'aguait, ens vigilen de prop. No descansen ni de dia ni de nit. Noves imposicions tributàries estan al caure!
Acabarà amb tots si no hi posem remei. Com?
Nosaltres tenim la solució. La solució passa per cada individu. Com?
De què ens serveix pagar els impostos? Quant torna a casa nostra? Quantes pessetes tornen per cada duro que paguem? Aquesta és la pregunta clau. Quant ens tornen?
Posem un exemple. Ens arreglen les carreteres? No. Rotundament, NO. Ja està! Aquí en teniu la prova que desitjàveu, i només és una petita mostra del que fa el corrupte estat liberal-democràtic.
Ara bé, un dubte ens corseca. És aquest el model d'Estat que nosaltres volem? És aquesta la societat per la qual van morir tants herois? La resposta és NO. CARLINS TOTS!, ara és la nostra, REBEL·LEM-NOS contra aquest estat corrupte. Acabem amb ell abans que ell acabi amb nosaltres.
Hem d'actuar amb saviesa i astúcia. NO CAL tocar a sometent. NO CAL mobilitzar les nostres forces. NO CAL fondre campanes per fer canons. NO CAL atacar les casernes... Res de tot això no cal. L'enemic és molt poderós, amb la força no aconseguirem mai res. Per tant, hem de lluitar contra ells amb astúcia, sense exposar-nos, cada un deis nostres és massa valuós com per a permetre'ns el luxe de perdre'l. Hem de lluitar contra ells atacant la seva base, amb les seves pròpies armes i estratègies, respectant, malgrat tot, la llei vigent tot i que, mal ens pesi, sigui la seva.
El seu punt neuràlgic és el fisc. D'ell es nodreix de fons tot el Sistema, és el motor bàsic que fa funcionar tota la maquinària. És aquest, doncs, el nostre objectiu.
La forma de fer-ho és senzilla. Que què heu de fer?
Recórrer als nostres assessors fiscals, ells tenen el saber i la forma de fer per tal que no malgasteu els vostres diners; us aconsellaran sàvies coses, entre elles que no us refieu de la propaganda, i de la que fa la banca privada menys (dominada, com de tots és cosa sabuda, per jueus i maçons), que l’únic que pretenen és que compreu bons convertibles en accions. i/o desgravables.
NO US CREGUEU RES DEL QUE US VENGUIN. CONSULTEU-NOS ABANS. Tot és fals, tot ajuda a posar el combustible necessari per fer funcionar la màquina. «Acudiu als nostres assessors», feu córrer la veu!, divulgueu la consigna!, ells us aconsellaran bé com invertir els vostres diners de forma que no els perdeu com ara, ans al contrari, revaloritzant-los i, a més, contribuint a la Causa.
Aquest és el primer pas. Anem, però, encara més lluny: La VICTÒRIA.
Per això necessitem la vostra col·laboració i no dubtem ni un moment que ens ajudareu. Us necessitem per continuar lluitant, hem de treballar amb fermesa, a poc a poc, sense pressa però sense pausa.
Fora la Convivència, que no ens ha portat res de bo, sinó tot al contrari. Nosaltres som diferents. Ja la nostra idiosincràsia com a poble ho demostra, per aquí hem de lluitar. SOM DIFERENTS! Nosaltres en som conscients, i volem arribar a demostrar-ho públicament, políticament i econòmicament.
El control polític (Ajuntaments, Mancomunitats, Diputacions...), és aquest el primer pas, i no dubtem ni un moment que tots plegats ho aconseguirem. Més tard vindrà el control sobre el Govern i l'Exèrcit. Serà llavors, veritablement, quan serem nosaltres. Ho aconseguirem.
Col·labora amb Nosaltres, fes-te contrabandista modern. Junts podrem celebrar-ho.
