Estic esparverat
— A.G.
Estic esparverat. M'he assabentat que el director de «La Comarca d'Olot» ha suplantat la meva personalitat i les curtes, però genials col·laboracions que vostès han tingut la gentilesa de publicar.
No soc persona tímida, que si no fos per la cobertura gràfica de les sigles, no gosaria emprar les possibilitats que vostè ofereix al seu lector. Ara em veig obligat a protestar enèrgicament que algú faci servir el MEU anagrama per a altres finalitats i amb excuses grolleres i de mal gust.
Em resulta difícil, a partir d'ara, poder continuar emplenant de sentit, profunditat i dialèctica els meus pensaments. I que és un pensament, una dita, una curta reflexió, sense el suport de la paternitat expressada amb aquelles humils lletres A. G. amb què cloïa tots els meus escrits?
Em sento com si m'haguessin violat. Quin dret tenia aquell home a fer-ho sense demanar permís? Com m'atreviré a tornar a donar la cara per escriure una línia més després d'allò?
El món del Sr. Antonio Garrido no és el meu, ni ho són les seves expressions ni estil, ni la forma. Inclús un mal coneixedor del meu estil personalíssim s'adonarà que és un mal alumne, una caricatura del que jo faig.
No sabent si seré o no seré, us saludo.
