A la majoria parlamentària
— A.G.
Ja era hora. Ja era hora que entenguéssiu que qui mana, mana. Que qui té la majoria és per fer-la servir i no pas per anar consensuant lleis com un captaire que pidola. Us ha costat una legislatura i mitja, però ens sembla que ara ja ho heu entès. I nosaltres ens n'alegrem.
I també celebrem que a l'hora de fer la nova divisió territorial de Catalunya us hàgiu decidit pel que és obvi i evident. La divisió territorial s'ha de fer aplicant criteris antics. I com més antics, millor.
En aquest punt discrepem de vosaltres, no pas pel criteri emprat, sinó perquè no l'heu aplicat fins a les seves últimes conseqüències. La divisió territorial d'ara es basa en una divisió anterior que només té cinquanta anys d'antiguitat. En un país ric en tradicions corn és el nostre, això és un solemne error. La divisió de Catalunya en comtats data d'ara fa 1.200 anys i per això és la millor de totes.
També és la millor de totes perquè respon a l'esperit neofeudal i nepotic que esteu seguint en la vostra política.
Imagineu una divisió comarcal perfecta segons una estructura social perfecta. El Monarca Legítim investeix el Molt Honorable Comte de Barcelona el qual, al seu torn, investeix altres comtes menys importants. Entre les atribucions de l'Honorable hi ha la de vetllar per l’essència monàrquica de les institucions. I així aplaudim que desfaci a cops de decret i d'edicte les agrupacions territorials de caire república i populatxer, corn la Corporació Metropolitana del Comtat de Barcelona.
Les fronteres dels comtats, que tant preocupen alguns, han de ser les de sempre, tal corn la Història les ha consolidades. Les fronteres tenen una raó de ser elemental. Aquesta raó no és ni la Geografia ni la Història, tot i ésser molt importants. Aquesta raó és el poder del sobirà comtal. On s'acaba el poder d'un comte és on comença el poder d'un altre. I així queda cobert tot el territori. Mireu si en fora, de senzill, i vosaltres us heu quedat a mig camí. Cosa que demostra que no heu pensat del tot en les darreres conseqüències de la divisió de Catalunya en comtats. Ens referim, evidentment, a les conseqüències electorals.
Ja sabem que l'objectiu final és eliminar les eleccions i continuar manant sempre vosaltres sense que l'electorat s'hagi de molestar a votar-vos a cada moment. Però heu de fer els possibles per atènyer aquest objectiu amb certesa i sense frivolitats. L'enemic socialista vigila. Heu de pensar que la divisió en comtats és pràcticament invulnerable a les escomeses esquerranes. I d'aquesta manera, guanyaríeu sempre vosaltres. És a dir, nosaltres.
Us donem les gràcies per haver-nos llegit fins aquí, i us assegurem que no us en penedireu. Per aprendre no hi ha res millor que tenir bons mestres, i nosaltres ja hi érem quan vosaltres encara no havíeu sortit de l'ou.
No sigueu rebecs, que d’això en sabem molt més que vosaltres.
Presenteu una nova llei de divisió territorial segons els antics comtats catalans i voteu-la de seguida, ara que podeu. Demà pot ser massa tard.
