Notícies convergents als carrers Lorenzana i Mulleres
— La puta respectuosa
No havia confós, com tantes vegades, el Clot per Olot. La petició, —després es va aclarir tot— s'havia fet des de Barcelona on el nostre batlle, fidel a la política «descentralitzadora» del seu partit, viu tota la setmana per tal que no tot el poder legislatiu de la nostra ciutat surti d'aquí, cosa que seria massa, i no se'ns pugui acusar d'abús de poder centralitzat.
Quan la primera autoritat municipal arriba el cap de setmana a pagès, tot queda a bastament aclarit. Aquella col·lecció de «bonsais« (roures pènols, aulines, pins de tres branques...) havien estat adquirits, amb un criteri encertadíssim, per embellir la majestuosa illa que ha reeixit en ple carrer Mulleres prop de la cruïlla amb la carretera de Santa Pau i que sembla destinada a donar un aire de ciutat europea, perquè tots aquells qui ens visiten damunt del seu cotxe, si superen l'escull, puguin explicar que a Olot, a imatge i semblança de les grans avingudes europees, també tenim aquestes andròmines que si bé no serveixen en aquest cas, per a res, sí que estrenyen una via ja de per si estreta.
Encara no s'havia desfet el dubte sobre els «bonsais» que ja l'equip de govern municipal delegava el seu xambelan i cambrer particular de l'alcalde, per tal que procedís a una distribució jeràrquica correcta de la flora adquirida i destinada a substituir el meravellós assortiment de fanalets vermells que durant tot aquest últim trienni ha decorat l'illa.
Els arbrets han arribat directament del Japó, on se'ls ha donat un tractament especial i de recent creació que els fa eternament fluorescents. Aquesta mesura s'ha pres donat que va ésser impossible fer desplaçar a Olot el botxí del regne per tal que procedís a retirar els esmentats llums vermells i inaugurés la tanda d'accidents, per la qual cosa es va fer necessària la instal·lació d'uns llums, amb cable—que—baixa—del—cel, tipus discoteca—en—repòs.
Amb aquesta vegetació l'únic problema que es presenta és el perill que els automobilistes, subjugats pel majestuós aspecte que aquest bosc presentarà, es distreguin i es fotin contra la tanca— estaca—cavalls de la voravia, cosa que en lloc de representar una solució seria agreujar el problema. Finalment, sembla que per qüestions d'aclimatació els «bonsais» es posaran la propera primavera, seguint la tàctica de gestora municipal, que va donant les sorpreses per etapes per tal que en cada estació hi hagi una novetat per aportar.
A l'estiu va ésser l'asfalt, a la tardor la consolidació de l'illa i els semàfors amb bidó incorporat model de nació bananera, a l'hivern quinze deliciosos metres de voravia, i a la primavera aquest bosc de bonsais.
Estem trempant pensant en el que 1990 ens reserva en relació amb aquesta zona ciutadana que ha entrat de ple en la dinàmica municipal a què ens té acostumats l'actual descentralitzat Ajuntament d'Olot.
