La festa del Cedecé
Acte 1r. (... i únic)
L'acció es desenvolupa a la ciutat de Berga, localitat que es troba al peu de la Valldan. Amb tot i que l'episodi se centra a Berga, els seus efectes es fan extensius a tota la comarca, aquell temps anomenada Berguedà per uns, «incorrupta» per altres. Transcorria l'any 1988.
S'aixeca el teló. Escenari buit.
Entra en escena un conegut botiguer - comerciant del mercat d'aquella capital, acompanyat d'una desena de persones més. Estan satisfets i cofois. Han vençut. El poble els ha elegit com a governants de tot el marc natural del Berguedà. Estan decidits a canviar sistemes i trencar esquemes que, segons ells, són caducs. No tothom està d'acord, però, amb la decisió del poble, i mentre els vencedors celebren la victòria irrompen en la festa dos alts càrrecs del sector que, acompanyats per una colla, es mostren totalment disconformes. Clamen al cel justícia i es manifesten enganyats. Per què?
Enmig de tot aquest embolic sortirà un tercer personatge involucrat, el qual negarà la seva participació: el dit cavaller del castell.
Conegut comerciant (als seus ... ):
Brindem per la victòria assolida. Han Estat pocs els qui ens han donat el seu suport, però suficients. Ara farem política ben feta, entesos?
Tots els altres (a l'amo)... Sí, ben feta!
Els dos alts càrrecs...
Ai! (tiiiiií) (nom del comerciant). No saps pas on t'has ficat. Et caurà el cabell. No et deixarem fer. Tu també has estat enganyat com nosaltres. Ja ets grandet (no t'ofenguis) per saber que has de fer.
Un de Barcelona (al líder): Felicitats per haver guanyat. (Al públic):... que poc que hi serà, al capdavant del poble! No ens interessa pas, oi?
Així passen els mesos. Ara una trava aquí, ara una garrotada allà. Arribaran a finals del 89. Esclata la guerra. Els dos bàndols conduiran els veïns a una guerra absurda que possiblement es cobrava alguna víctima. Els enfrontaments entre ambdós grups es fan en qualsevol lloc. Els carrers, la premsa, les places, les entitats, els castells, etc., són els marcs on es localitzen les batalles cruentes. El creuament de paraules fa trontollar un sistema que fins feia poc semblava oli en un llum. Aquest afer deixarà entreveure algunes mancances i el poble, cansat i fatigat de tanta rebequeria, començarà a creure que se'ls estan rifant.
És curiós com ell aquell període de conflictes el nivell de violència augmenta als camps de futbol de la comarca. Inclús en una caserna, els verds organitzen festa major. Vaja, que la comarca està revolucionada. Continua el desenllaç de la peça:
Comerciant (als seus)... Nois, van mal dades. Van per nosaltres. Morirem, potser sí, però abans ho posarem tot potes enlaire. Sabeu escriure? Recordeu-vos del nostre lema ... Farem política ben feta.
Tots els altres (a l'amo)... Sí, ben feta!
Mentrestant l'altre grup ... Escolteu si us plau. Hem de continuar callats com aquests darrers dies. Aviat vindran reforços i ens faran la feina de neteja perquè bé prou que els ajudaríem, però les nostres mans, què? Direm, quan tot hagi acabat, que nosaltres mai no vam voler la guerra i que foren ells els qui van començar (s'ha de recitar amb llàgrimes als ulls).
(Moments d'incertesa). (Els dos més forts de la colla diran amb energia)... Vinga, prou, ja n'hi ha prou. Ara, si us sembla, podríem començar a repartir.
Aquí es troba el concurs d'aquesta setmana: A què jugaven els nostres protagonistes, a la botifarra o al truc?
En aquest punt es tancarà el teló. Quan es torni a obrir, apareixerà al fons un castell i una veu de fons que cantarà allò de:
«... Si eren tres tambors
que venien de la guerra,
i el més petit de tots
els ha tocat la per ..., ram, ram, rampataplam»
... Fi de l'obra.
Nota:
El concurs, com heu pogut comprovar, no era de l'època, sinó que l'hi hem afegit nosaltres. De regal per a qui l'encerti es lliuraran fotografies inèdites, d'aquell període gris a la ciutat i comarca on es veuen alguns protagonistes esbatussant-se.
