Economia del falsejament
— V.M.
El símbol suprem d'un país, on hi apareixen el seu escut, el seu emblema, el seu cap d'estat i altres prohoms, és la moneda. Utilitzada com a mitjà de pagament, per a cancel·lar deutes, corn a instrument de crèdit; atresorada per si arriben temps pitjors, la moneda de quasi tots els països moderns és falsa. Hereva de temps gloriosos, la moneda pròpiament dita era sòlidament encunyada amb nobles metalls, com la plata i l'or. Per a les classes populars se'n solien emetre sèries no tan selectes, però encunyades dignament i artesanal amb coure, bronze i bilió
L'invent de la impremta va donar a algunes ments perverses la mala idea de substituir la noble moneda de metall per trossos de paper sense cap valor, impresos amb números, busts, paisatges, sanefes i gallardes. Tot primer, per no escamar el personal, hom digué que els cromos eren certificats que tenien valor or, per tal que la gent pogués anar pel món sense tant de pes a les butxaques. Durant un temps els certificats-or foren efectivament convertibles en or quan eren presentats a les finestretes dels respectius bancs estatals. Però quan tot l'or dels particulars hagué quedat dipositat a les arques públiques, els bancs deixaren d'honorar la seva promesa i no pagaren cap més certificat-or amb or. La frase:
«El Banco de España pagará al portador la cantidad de ....pesetas...»
il·lustra el que diem: abans, en canvi de l'infame tros de paper el Banc pagava amb unces d'or. Ara, a canvi del tros de paper, el Banc en dóna un altre d'igualment infame.
Alguns admirables països carlins són les honorables excepcions a aquesta regla. Sud-àfrica té una cobertura d'or al 100% de la seva sòlida moneda, i qualsevol taxador pot certificar l'autenticitat de la seva economia, que es basa en mètodes de treball d'eficàcia provada, ja des d'abans de l'Imperi Romà. El Japó, governat per un Monarca Legítim, té una Política i una Economia autentiques. Amb un territori sense mines d'or, basa la seva prosperitat en les compres d'or, que utilitza per a encunyar moneda amb el bust del seu Sobirà.
La majoria d'estats han dut la corruptela i l'engany a extrems inconcebibles. No en tenen prou que les seves monedes nacionals siguin falses, sinó que en compren d'altres igualment falses (la pitjor de les quals és el dollar) i afirmen cínicament que fan de cobertura de la seva moneda nacional. Imaginem que a Espanya hi ha una massa monetària de 10.000.000.000.000 de ptes. (unes 300.000 ptes. per habitant) i que la cobertura d'aquesta monstruositat la forma la misèria de 25.000 milions de dollars, que representen el 32,5% del total. Però, a més a més, el dollar, al seu torn, està cobert només en un 1,00% per l'or, de manera que la cobertura en or de la pesseta és només del 3,25%. La farsa no pot ésser més sagnant.
Aquest és l'origen de la crisi d'occident. La plebs acaba adonant-se de la falsedat de la moneda, sense cobertura d'or i impresa destralerament en màquines legalitzades de falsificar. L'autèntica Economia Tradicional no nega la realitat: si hi ha poc or, cal reservar-lo per als rics i és correcte desmonetitzar-lo. Però mai, mai, cal permetre que el poble es malfiï de la moneda, perquè tot seguit perd tots els valors tradicionals. Si l'or no pot continuar servint de cobertura a les monedes, cal establir un nou valor de reserva, acceptat universalment pels rics i pels pobres, permanent, encunyat amb mètodes no industrials i fàcilment acumulable.
L'únic valor digne de respecte com el descrit serà una unitat monetària, denominada «punt» i basada en el valor de les teles pintades. Profetitzem que se'n faran sèries idèntiques, numerades i signades, i els Bancs les podran emmagatzemar fàcilment l'una al costat de l'altra, com llibres a una biblioteca.
La moneda universal de reserva serà pintada a l'oli o no serà.
