L'eròtica del falsejament
Si, quan parlàvem d'economia i de política, el falsejament quedava encobert i calia tot el saber d'aquesta nova Teoria General per a desemmascarar-ne els tripijocs, en parlar d'Eròtica no cal gratar gaire per comprovar que és falsa i que surt de seguida un mefític tuf pornogràfic.
Tant si ens la bategen d'eròtica del diner, com si ens parlen d'eròtica del poder, ens trobem sempre davant d'una falsedat viva i autentica per ella mateixa. Tots els qui falsegen les seves apetències rastreres amb la subtilesa d'un fals erotisme, seran desemmascarats per nosaltres en deixar demostrat inequívocament que no és veritat que pensin en la libido dels calers o la trempera del comandament, sinó que el que volen és follar amb la secretaria, cardar-se la veïna o anar de putes a Barcelona.
L'Eròtica Tradicional no es basa en la satisfacció incontrolada dels desigs, ni en l'empastifament de les ments mitjançant libidinosos pamflets editats per les multinacionals del porno, ni en la promoció de viatges porcs a Tailàndia, ni en tantes altres aberracions contra natura, sinó en el compliment estricte de les obligacions de cada quisqui envers la Dona Legítima, el seu Municipi i el seu Sindicat.
L'obligació de satisfer les necessitats eròtiques de la Legítima és, estrictament parlant, una obligació i res més. Qui hi trobi plaer farà bé de parlar amb el seu confessor. Si el confessor el dispensa de l'obligació i li prohibeix el plaer, és que es tracta d'un confessor de la línia «heavy».
Aquesta és la postura eròtica correcta per a assolir la perfecció, però avui dia molts confessors aconsellen seguir la tendència «light», propugnada per joves i dinàmics regidors demòcrates cristians, la qual consisteix a satisfer les necessitats eròtiques del Municipi. En assumir plenament la línia «light», l'Eròtica Tradicional desmunta d'una vegada i per a sempre les malèvoles crítiques dels qui ja sabem, i demostra que pot integrar les innovacions revolucionàries, sempre que no vagin contra natura.
Diu molt poc a favor dels moviments obrers cristians que encara no hagin sabut fer una aportació equivalent a la dels regidors demòcrates cristians, i s'hagin quedat sense definir en què hauria de consistir la satisfacció de les necessitats eròtiques del Sindicat.
Des d'aquestes línies detectem inequívocament la seva necessitat científica i fem una crida a tots els joves militants perquè aportin la seva iniciativa.
Que no hauria enginyat la Lliberada Ferrarons per tal de satisfer les legitimes necessitats eròtiques del seu Sindicat, i impedir així la caiguda de les noves generacions obreres en els pregons abismes del fals erotisme sindical, és a dir, la pornografia Sindical? Mirem cap al futur.
Els sindicats seran eròtics o no seran
