La falsetat de la filosofia
La societat democràtica es fonamenta en la provisionalitat. Tot és precari i efímer. Qui avui mana, demà pot ésser manat. Les classes i les castes es difuminen en un fosc horitzó ple de dubtes i indecisions. Els que avui defensen posicions aferrissadament, demà canvien radicalment de plantejaments i es passen a l'opció contrària.
Des que l'home té ús de raó, sempre ha perseguit el mateix: la seguretat. El servent pretén assegurar-se la feina indefinidament, el polític vol perpetuar-se en el seu càrrec, els súbdits aspiren a ésser nobles hereditaris i els fidels ansien una parcel·la en el Paradís.
«En el Principi era la Seguretat, i la Seguretat era carlina i els carlins són segurs».
De sempre la Humanitat ha estat a la recerca de la seguretat. Amb aquesta constant finalitat es fa molt difícil trobar algun sentit a una matèria com la filosofia, basada precisament en la creació de dubtes i en el fet de viure de sembrar-los entre els pobres d'esperit.
La filosofia democràtica no ens porta a cap lloc. i molt menys realitzarà plenament el vostre somni: ésser manats i que les ordres siguin concretes. Prou de confusions i dubtes!
Que es deixin de subvencionar costosíssims estudis filosòfics, per esbrinar interrogants que mai no us han interessat. Ja en teniu prou sabent que l'emancipació dels nobles serà obra dels nobles mateixos, i que les idees dominades són les idees de les classes dominades.
Que els diners que es malgasten en seminaris publicacions filosòfiques els destinin a coses senzilles, com les que esteu capacitats per a comprendre: els casaments reials, les noces de l'any els merescuts homenatges i les vacances i festes de la noblesa, les posades de llarg, les relacions ocasionals de les duquesses, marqueses i baronesses: Algun miracle, visió, canonització i santes missions, actes de Fe, Esperança i Caritat multitudinaris. En resum, tot allò que sense gaire esforç de concentració podeu assimilar.
La corrupta societat democràtica s'obstina a no entendre aquestes veritats com basíliques i manifesta encara més el seu desarrelament dels súbdits. En les enquestes d'opinió, mai no us faran preguntes concretes. Tot són floritures sobre la ideologia política que us és més propera o el partit que teniu intenció de votar en les properes eleccions. Tot són dubtes produïts per aquesta persistent mania de permetre que us equivoqueu escollint. Segur que si us preguntessin:
«Qui mana aquí?» respondríeu:
- Déu
- I allà?
- Allà mana el Rei per la gràcia de Déu
I allò d’allà, que és?
-Allò és la Pàtria, que és el patrimoni del Sr. Comte per la gràcia del Rei.
Ah, però això no us ho preguntaran mai. Demostraríeu que sou més carlins que mai, i que la falsedat de les fal·làcies filosòfico - democràtiques com la tristament cèlebre, d'un home un vot, o la d'escollir uns polítics que representaran fidelment el vostre desig de vassalls, no us ha afectat el més mínim. Rebel·leu-vos contra tots aquests filòsofs frustrats i crideu tots plegats:
Llarga vida a la Ignorància!
Lluny de nosaltres la funesta mania de pensar!
Que pensin ells. Nosaltres, obeint, existim...
Vassalls del món sencer, obeïu! I tingueu sempre present que la filosofia de la societat democràtica, serà falsa o no serà.
