El Pla Savalls
— V.M.
Savalls, mitjançant la psicoestètica-històrica, condicionaria els esdeveniments futurs a través de la difusió interclassista dels valors estètics carlins, bàsicament el paisatge —idíl·lic i incorrupte— i la figura —també idíl·lica i incorrupta.
Era massa tard per parar aquella caiguda, però no massa tard per escurçar el temps de dominació de la barbàrie liberal i progressista. Veient proper el final de les guerres carlines, el general Savalls va accelerar els seus estudis psicoestètics. Complicades equacions i llargues fórmules matemàtiques omplien les parets blanquinoses del seu quarter general a l’Hostal de la Corda. En aquelles parets s’anava configurant el que seria la història dels propers cent disset anys. Una història que conduïda pel Pla Savalls escurçaria a només 117 anys l’interregne de la confusió liberal i permetria que el 1992 un nou Carlisme, més carlista encara, renaixés i fos el comú denominador d’aquestes i d’altres terres.
Com un militar, capità dels zuaus Pontificis, general del Legítim, havia arribat a desenvolupar una ciència tan exacta? La història no estableix un moment concret, però deixa entreveure una sèrie de coincidències, que analitzades sota el prisma psicoestètic ens permeten afirmar que:
1.- Savalls vencé a Martínez. Campos a la botifarra a l’Hostal de la Corda, el març del 1875.
2.- Les Guatlles s’havien avançat aquell any.
3.- La primera aparició de la Lliberada, a l’hort de l’Hostal, fou l’abril del 1875.
La interrelació és ben clara i notòria. Savalls afalagat per la seva contundent victòria en el camp d’honor de la botifarra, caminava despreocupat per l’hort de l’Hostal. Era un capvespre fred del mes d’abril. De sobte... Ai las! Sent cantar una guatlla a uns quants metres. Savalls s'atura i silenciós fa marxa enrere, entra a l'Hostal i crida el rector Ferrer que dirigia el rosari al redós del foc a terra...
—Ferrer, Ferrer; agafeu el filat que soparem guatlles.
—Al·leluia! -exclamà el rector- Els filats del Senyor són inexpugnables.
Sortiren tots dos i s’amagaren darrere un marge. El coll estirat i la mirada fita, com si examinessin un inconcret objectiu. Des de la finestra de l’Hostal es podia veure el General aproximant les seves mans a flor de barba, i seguidament com les batia l’una contra l’altra amb moviments compassats. Fins allà arribava el CRIC-CRIC característic del botet de reclamar guatlles. Al seu darrere, dalt del paller es començà a dibuixar una lluïssor que prenia formes rectangulars. S'anava fent fosc, i cada vegada es perfilava més la silueta plana d'un llit. Un llit transparent i brillant.
Savalls continuava cridant les guatlles, Ferrer a l'aguait del filat. Del llit situat a la seva esquena, sortí un murmuri greu:
—Pssst... Pssst...
—Ferrer, per les guatlles es fa CRIC-CRIC, és per les llebres que cal fer PSSST-PSSST.
—General, fa una hora que som aquí, prenent la fresca, i ni guatlles ni llebres...
—Home de poca fe —murmurà en Savalls— mantingueu un prudent silenci.
—Ei!, pssst... pssst.... El clam era més fort i ara retrunyia en tota la vall. —Qui és que crida. Qui gosa espantar-me les guatlles? —digué en Savalls, amb la seva veu poderosa.
—Soc jo, la Lliberada...
Des de l’Hostal es veia nítidament, una figura estirada sobre aquell llit que oscil·lava perillosament dalt del paller...
—Lliberada, tu! De què? —Contestà en Savalls.
—Lliberada. La del llit. La model ecumènica d’obreres.
—Ah! La Lliberada —digué Ferrer amb veu cansada—. -Què fas damunt d’un llit dalt del paller, a més d’espantar-nos les guatlles.
—Doncs m’he dit: Lliberada és hora que deixis reposar el cilici i el fuet de nou cues una estona. Ara fa una trentena d’anys que t’has mort. Per què no baixes, t’apareixes al bon Savalls i li expliques el Missatge? I ja soc aquí! I ara, si deixeu de fer-me preguntes ocioses us explicaré el Missatge.
Savalls i Ferrer es postraren de genolls —de fet ja hi estaven, però ho feren de manera més ostensible—. Inclinaren el cap com diu el manual d’aparicions i es disposaren a escoltar el Missatge.
—Savalls, el Legítim t’han escollit per ser l’instrument divulgador de la psicoestètica-històrica. La ciència que permetrà establir un Pla, que regirà durant 117 anys i que farà possible al 118è. any l’adveniment de l’era Carlina. Seran cent disset anys d’esforços, tombarelles i crisis que s’hauran de superar seguint el Pla que tu dissenyaràs. Com tu bé saps, la guerra està perduda i els triomfants liberals expandiran el socialisme i les idees republicanes. Tu has d’aconseguir preservar en el fons de la memòria col·lectiva, les essències de la tradició. Utilitza la psicoestètica. Infiltra’t i controla l’Escola de Dibuix. Crea la necessitat del paisatgisme, l’adoració al fajol, el rector dalt del ruc. Aconsegueix que sigui una necessitat social tenir un quadre de l’Escola i sobretot que aquests es cotitzin. No et puc dir més, però, m’apareixeré als teus deixebles quan les crisis de la història facin perillar el Pla.
—I jo? —Digué Ferrer— Quin és el meu paper en el Pla?.
—Tu faràs escales a Sant Esteve, posaràs hàbits a les Germanes Josephines i d’ací a 110 anys et faran una estàtua al costat de l’escala. Ara us deixo, tinc hora al fuetejador.
Ferrer s’aixecà extasiat. Un cop dret s’espolsà l’hàbit i digué:
—Savalls, heu sentit això...?
Savalls dormia plàcidament. La boina vermella li feia de coixí. No gaire lluny se sentia el BLAT-SEGAT de la guatlla mascle, decebuda pel sobtat estroncament del cant eròtic del botet.
