Barceloní entre entrepans
— Professor Carolus
Envoltats de bocates industrials de pa anglès, farcit de ketchup americà amb vomitona de caviar rus, macerada amb colló de salmó canadenc, heu perdut el gust casolà de les coses senzilles.
Què hi ha de més senzill i nostrat que les farinetes de fajol amb mel de faig, consumides a la vora del foc, un vespre plujós d'hivern? Us ho explicarem.
Renunciem d'entrada a definir-vos què és una llar de foc perquè ja sabem que en teniu una a l'apartament caríssim de la vostra costa tropical. Però us cal saber el significat de les paraules «faig» i «fajol». Es tracta de dues plantes muntanyenques.
La primera és un arbre i la segona un cereal. El faig (castellà «haya») forma uns boscos que es diuen fagedes i la seva mel, fosca i forta de gust, sobtaria els vostres paladars degenerats.
El fajol és el cereal nacional carlí i és més mil·lenari que Catalunya. Els celtes de les nostres muntanyes ja el cultivaven al neolític. Un gran pic del Pirineu porta el nom de «Gra de Fajol». No confongueu el fajol, que és un cereal amb els fesols, que són mongetes i fan petar.
En cap més llengua que en la nostra i en l'occitana no té el fajol un nom propi i genuí. Totes les altres llengües dels pobles que ens envolten el designen amb noms compostos estrangeritzants o manllevats. A Castella, sota la influència àrab, en diuen «trigo sarraceno, grano turco o alforfón». Els francesos, ben poc originals, en diuen «sarrasin» o «millet cornu». Els anglesos en diuen «buckwheat», o sigu blat de boc (= el mascle de la cabra). Els alemanys en diuen «saracenisches korn», que podem traduir per la redundància de «blat de moro-moro». Els italians en diuen «saracino» i els portuguesos «trigo morisco».
La gran nació carlina asiàtica, el Japó, practica un culte ancestral al fajol, i els seus espavilats comerciants us el venen, caríssim, a les botigues macrobiòtiques de la vostra ciutat.
El faig i el fajol, tan diferents de dimensions, tenen una llavor semblant, de forma piramidal, Quina força sinèrgica aprofitem els carlins quan ens reconfortem de les nostres lluites, menjant farinetes de fajol amb mel de faig!
Són tan bones, que, ben mirat, no us en donarem pas la recepta fins que no us ho meresqueu.
