Un carlí català ocupa el lloc de Monsenyor Marcinkus
— Hadam Kashoghi
Doctor en Ciències Econòmiques i Llicenciat en Dret, Catedràtic d'Organització Econòmica Internacional i havent viatjat per tot el món, el qualificatiu d'«ecumènic» no és de cap manera immodest per a definir a Monsenyor Muns.
D'altra banda, després d'haver estat Director Executiu del Fons Monetari Internacional del Banc Mundial i d'haver treballat a la OECD, Munsenyor Muns pot afrontar les dures tasques que l'excessiva bondat de Monsenyor Marcinkus va deixar pendents.
En el camp estrictament monetari, Munsenyor Muns ha de restaurar la vella tradició vaticana de la moneda basada en el patró bimetàl·lic or/plata. Una potència com la vaticana no pot lligar la seva moneda només a l'or, tot i que des d'un punt de vista científic (i ja no diguem teològic: l'or representa la divinitat) semblaria el més correcte. No. Munsenyor Muns té prou autoritat i coneixements per a admetre que moltes contribucions provenen de països rics en plata, però amb poc or. D'altra banda, mai no es pot descartar una alça futura de la cotització de la plata. La restauració monetària passa per encunyar novament «baiocchi», com en temps de Pius IX gloriosament defensat pel gran Savalls), i deslligar-se de la feble i inflacionista lira italiana.
Un altre camp que seria molt profitós per a les finances vaticanes es basaria en l'aprofitament de les bosses de diner negre, per tal de blanquejar-lo en aquest món i en l'altre. En efecte, la lliure transferència que els fons eclesiàstics tenen des de la majoria dels països cap a Roma permetrien ofertar Butlles de la Santa Creuada en les modalitats de prima única o convertibles. En tots dos casos poden anar combinades amb una pòlissa d'assegurances, garantint un enterrament cantat i oficiat per tres capellans.
Finalment, el problema més virulent és el de les relacions entre l'Església i el Govern de l'Estat espanyol.(Fem esment que les relacions entre l'Església catalana i el Govern català són excel·lents. Per part d'aquest, hom ha demanat oficialment el pagament de l'impost religiós com a manera d'afavorir l'Església i Catalunya). Per la bondat de Monsenyor Marcinkus, el govern socialista (ecs!) s'ha arribat a qüestionar el que és inqüestionable: el finançament de l'Església.
Aquí farà falta tota la fermesa, tota la diplomàcia i tots els coneixements de Munsenyor Muns per a reconduir el tema als seus orígens: la desamortització de l'impiu i liberal Mendizábal, els hereus del qual són els socialistes (ecs!) d'avui. Des d'aquestes pàgines, sempre fidels a l'ortodòxia, donarem tot el nostre suport a Munsenyor Muns.
