Vida i Passió de Monsenyor Marcinkus
— A.G.
L'Evangeli diu ben clar que és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri a la glòria del cel. I Paül Marcinkus va ésser cridat i escollit per fer apostolat entre els rics i poderosos.
Paül Marcinkus, per esperit d'obediència, va acceptar a contracor la seva promoció a Monsenyor i el seu nomenament per dirigir les finances del Vaticà. I la seva nova situació li va exigir nous i renovats sacrificis personals.
Home tímid i reservat, va haver de freqüentar les reunions mundanes, els còctels i els partits de tennis. No fumador, va haver de sobreviure dins una atmosfera impregnada d'aromes de Davidoff. Sobri i no gens gourmet (és fill dels U.S.A, el país que va inventar el hot-dog) es va veure obligat a sovintejar les taules dels prínceps i dels millors restaurants, curulles de vins exquisits i de meuques escollides, que ell detestava.
Cast i pur per vocació, el seu sacrifici personal es va completar en haver de treballar envoltat de les millors secretaries del món, que ell veia com l'encarnació de la luxúria.
Però els seus sofriments, tot i ésser molt grans, no haurien merescut cap apologia si tot s'hagués quedat aquí. Altres homes de Déu han sofert molt, sense que el seu sacrifici hagi merescut ésser considerat res més que normal. Però el calze de Paül Marcinkus encara no era ple. Noves proves li havien de ser imposades. Quan el Maligne va comprovar que no podia trencar la seva fe, va enginyar noves proves.
Monsenyor Paül Marcinkus es va trobar de sobte envoltat d'estafadors, descreguts, lladres, mafiosos i assassins. El seu nom va aparèixer a les pàgines de la premsa sensacionalista i als tribunals de justícia. Finalment, l'Estat italià ha demanat la seva extradició al Vaticà.
Enmig d'aquest autèntic Calvari, sofert amb exemplar resignació cristiana, només una veu s'ha alçat a favor de Monsenyor Paül Marcinkus. Sa Santedat el Papa Joan Pau II, tot recordant al món que Marcinkus ha actuat per obediència i amb absoluta integritat i lliurament personal, s'ha negat a l'extradició i ha permès que Monsenyor Marcinkus oficiés les cerimònies del Dimecres de Cendra a la Basílica de Sant Pere del Vaticà.
Recorda, home, que només ets cendra. Fuig de les vanitats del món!
