BIOGRAFIES SELECTES
 
En Jep dels Estanys

  Voldria parlar-vos d'un gran personatge. Us parlo d'En Josep Bussons, escarràs del cos a cos, home de vast i bast senderi i recte tarannà, dit també «Jep dels Estanys».
 Va venir al món al poblet berguedà de Vallcebre el 1770. Acabà els seus dies a Olot el 1828, abatut pels trets d'un escamot d'execució. Però no us parlo pas d'En Jep dels Estanys només per aquest escaient fet. La lluita que porta a terme durant tota la seva vida pels seus ideals el fan mereixedor de pertànyer a la Galeria d'Incorruptes.
 Fart d'aprendre a clatellades, d'anar tirant i impotent de participar en el combat d'una forma feixuga si era dirigit per un altre, s'expolsà la nyonya del batalló.
 Desertor i clandestí, durant la Guerra de la Independència arma una partida d'estripats morts de gana, però agosarats i ardits, que, amb gallardía, tenacitat, molta fortuna i mals modos bandejaven del Berguedà tot gavatx que guipaven.
 Durant el nefast Trienni Constitucional encetà la bullanga contra el depravat règim liberal. A les acaballes del 1821 actuà al Solsonès i el Berguedà. Restablert el règim absolutista li fou conferit el grau de coronel. Marginat com els seus camarades, amb una llicència il·limitada, aviat augmenta el malestatge el fet d'haver de malviure sense la soldada promesa. Trencaren el desenraonament sotasignant el «Manifiesto de la Federación de Realistas Puros».
 El 1827 dirigí la revolta dels «Malcontents» junt amb l'Agustí Saperes, per malnom «El Cargol», que havia estat soldat de marina. Amb Saperes sempre rivalitzà i no dubtà a dir-li el nom del porc si s'esqueia.
 Per força o de grat accepta la lloctinència de la Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya allotjada a Manresa. Però mantenia el seu antagonisme amb el Cargol, el seu superior.
 Ferran VII i el Comte d'Espanya entraren a bufetades a Tarragona i Barcelona, s'encaminaren cap a Manresa. Al mateix temps que com a Comandant General dels reialistes del Principat. En Josep Bussons s'esbatussà amb el també berguedà Josep Manso i Solà, a Castellar de N'Hug. I n'hagué de sortir per cames.
 Camí de l'exili, ja en terres de la veïna Franca, fou detingut il·legalment per l'Exèrcit espanyol i portat a Olot on l'executaren.
En Jep dels Estanys malauradament no pogué batre's per la noble causa carlina a la guerra del 1833. Però la revolta dels «Malcontents» va ésser la pre-carlinada que delimita els camps de les properes guerres i En Josep Bussons en fou l'heroi.