CULTURA MARCIAL
 
Això sí que és una dona!

— Mme. De Cabrinneti

 En aquestes alçades del mes de març, els aparadors de les botigues de confecció ja ens estan oferint les primeres mostres del que triomfarà en matèria de vestimenta en els propers mesos.
 Oblidem-lo.
 Senzillament ignorem aquesta falsa renovació de l’art de vestir-se dret i inspirem-nos en les enriquidores cultures del passat.
 La dona carlina, alta i esvelta necessita colors opacs, amortidors de les temptacions terrenals i que a la vegada realcin el ritme del seu pensament i la fermesa dels seus actes. Recomanem l'extensa gamma de negres amb alguna variació al gris marengo, sobretot si s'ha de fer llargues travessies muntanyenques.
  El sarró es portarà a l'esquerra, lleugerament inclinat. Colors sobris. Tons marrons, grisos o caquis. El trabuc serà imprescindible en els temps en què ens és donat viure. Arma senzilla, no gens aparatosa, que complementarà a l'ensems que el rosari (metal·litzat o cromat) la imatge ideal de la dona carlina.