Crònica de societat
El motiu de tan significat esdeveniment fou la inauguració de la Placa Malagrida i ensems l'entronització de l'escultura en bronze al centre de l'esmentada placa, coronant així aquesta petita joia de l'arquitectura que envolta la placa. El bon esperit s'ha imposat i ha fet possible que l'arquitectura plasmés el gran sentir de la terra, dels costums tradicionals, en l'elegància i la fortalesa de les columnes, en la pedra que recobreix la vil totxana, en els pòrtics que ens introdueixen als Sancta Sanctorum particulars de cada copropietari.
Hi ha molt d'arquitecte ahistòric que va destrossant la ciutat, cosa perquè s'ha d'agrair a qui sap retrobar les velles essències, abandonar els camins que no porten enlloc, i regalar la vista i l'esperit amb una obra tan imponent que només recordàvem de les grans produccions del cinema americà, aquelles es desmunten acabada la pel·lícula, aquesta enllaca amb el bon gust aristocràtic de la Torre Malagrida, que ja en els seus temps va saber resistir la temptació de l'arquitectura modernista i funcional, la qual feia anys que es practicava a Europa i part d'Amèrica.
Què podem dir de la ben plantada escultura, coronada pel Puigsacalm i obra d'un insigne artista local?
No admet comparació amb altres pedres i ninots que hauria pogut fer una criatura, escampades per la ciutat. Allò sí que és una dona!
Feliçment, també ho és la nostra il·lustra visitant.
