La vida negra de Freddy Giggolo
— Big Bird
L'Empresa molt poques vegades facilita altra informació. El carrer és dels més cèntrics, i el pis és el tercer. Hi ha porter automàtic; truco, i em contesta d'immediat una veu amorfa. M'identifico i s'obre la porta. No hi ha ascensor. Pujar els tres pisos m'ocupa cinc minuts, ja que no vull arribar suat. Presentar-se suat davant un client és signe de deixadesa -m'han advertit-, de manca d'amor pels detalls, i el meu ofici requereix precisament un amor molt especial pels detalls. Quan arribo al tercer, em pentino abans de trucar a la porta, i em netejo les sabates contra els pantalons. És un altre dels consells de l'Empresa. M'obre un individu prim, amb el cabell molt negre; va amb bata de bany i sabatilles, i juraria que no hi ha res més sota la bata.
-Ets puntual... -em diu sense expressió.
Darrera d'ell s'obre una porta i apareix una dona, també bruna. Deu ser per ella, que he vingut, ja que només treballo amb dones.
-És ell? -pregunta a1 tipus de la bata.
-Sí. Què et sembla?
Ella em mira amb un dubte als ulls, però jo em sento segur. M'han triat després d'haver vist un vídeo sobre mi, i ara no és possible que em retorni a l'empresa al·legant que no soc qui esperava. I en el supòsit que ho fes, hauria d'abonar-me igualment l'import convingut. Forma part del contracte.
-Que passi -diu després d'uns moments, i sense deixar de mirar-me entra a l'estanca d'on havia sortit -
-Ens quedem amb tu -diu el tipus, i somriu d'una manera que em molesta. El seu bigoti es corba cap al nas formant un triangle còmic.
-Què vols dir amb el plural? -li pregunto.
-Que treballaràs amb tots dos -respon. Instantàniament sento que el meu cos es tensa. El tipus avança el cap.
-No he vingut preparat per treballar amb dos.
El tipus avança el cap encara més; tant, que estic temptat de colpejar-lo.
Treballaràs amb tots dos -repeteix, i m'agafa la corbata amb una mà i amb l'altra estreny el nus.
-No és el que figura al contracte -dic.
-El contracte? -remuga amb suficiència-, quin contracte? No recordo cap contracte...
Definitivament, el seu to no m'agrada. Em veu jove i es pensa que pot abusar. El miro fixament als ulls.
-Deixa estar la meva corbata -l'adverteixo.
El tipus, però, continua estirant-me la corbata i em bufa a la cara un alè pestilent.
-Si no respectes el contracte -dic amb lentitud- els nostres serveis de protecció et faran una visita.
-Ja, ja! -riu el tipus- De debò?
-De debò... No juguis amb nosaltres.
Dir "nosaltres" em dóna nous ànims. Però el tipus es creix, apropa la seva boca al meu nas.
-Tranquil, petit ... -mormola- Estic segur que t'agradarà.
Potser haurà d'actuar ja, no permetre que la cosa vagi a més; però la dona obre la porta i surt al passadís.
-Estàs llesta? -li pregunta el tipus, i deixa anar la meva corbata.
-Sí -diu ella.
S'ha canviat de roba. Ara vesteix una bata de bany i sabatilles.
-Ho veus? -diu el tipus -. Estem a punt. Només faltes tu. Entra a la cambra.
Imagino el que està a punt de passar. Però els reservo una sorpresa. He rebut un entrenament especialitzat, estic preparat per afrontar aquestes situacions.
-Entra -repeteix l'individu, es treu la bata i puc veure el seu tanga de cuir i l'enorme ganivet que li penja del costat. Se'l toca ostentosament.
-El millor que pots fer -diu ella- és no resistir-te; Henry és molt dur quan s'ho proposa...
Quan acaba de parlar es descorda la bata i es mostra. També duu robes de cuir i un fuet travessat al cinturó. Semblen de pel·lícula, aquests pallassos.
-Confio que tindràs alguna experiència -diu el tipus, apropant-se a mi-, perquè si aquesta és la teva primera vegada, et faré una mica de mal.
-Estàs incomplint un contracte -li dic, i això és greu.
-La teva situació -contesta assenyalant-me amb el dit- sí que és greu.
Fa el gest de desembeinar el ganivet que duu al costat, i ja no espero més. La navalla em salta a la mà i se m'obre tota sola. Estiro el brac i tallo la cara al tipus. La sang brolla d'immediat; taca el terra aparatosament. Ella crida i s’abraça el pit. D'un salt em poso al seu costat i la silencio. El tipus es retorça per terra fent sorolls.
-Crida una ambulància! -diu ella amb els ulls desorbitats per la por.
-Ell s'ho ha buscat -contesto, i em giro a la porta del carrer.
Pel que a mi respecta, l'assumpte s'ha acabat. No tinc res a fer aquí.
-Maleït cabró -escolto la dona a les meves espatlles mentre intento obrir la porta.
-És llei de vida -la consolo, i en el moment que faig girar el pany veig que ha desembeinat el ganivet del tipus.
-No perdis els nervis! -crido.
-Rebenta! -exclama ella fora de si, i com una molla se'm ve al cim.
Tinc el temps just d'esquivar-la. Després s'estavella contra el mur. El ganivet roda per terra i ella sembla OK. L'observo. Amb la roba que porta i la postura en què ha caigut, té un aspecte tràgic; els pits li han sortit del subjectador de cuir. M'ajupo i li'n toco un. No és gran cosa, sembla de goma. Aleshores el tipus començà a bellugar-se, vol marxar del passadís.
-Eh, tu! -crido -
No em fa cas. Deixo la dona tota sola i en cosa de segons li planto el peu entre les cames, al tipus. És instantani. Es cargola i roman molt quiet. Ara puc ocupar-me d'ella.
Continua immòbil contra la paret. Des d'on soc, li veig bé les cuixes i tota la resta. Encara és atractiva i amb el cuir negre millora. Té certa classe. L'agafo pels peus i l'estiro per terra. Penso que això va amb el seu estil, i ric de bona gana. Ella mou els braços com si nedés.
- On és el dormitori? -li pregunto.
No contesta. La imbecil no comprèn el que passa. Molt millor. L'arrossego per sobre la sang del tipus i l'obligo a entrar en la cambra que queda més a prop. Aleshores veig el que em tenien preparat. És una autèntica sala de tortures: llit de fusta amb manilles de ferro i tota classe d'eines sinistres a la paret. El terra és cobert amb plàstic i del sostre pengen diversos jocs de cadenes amb grillets.
-A què jugueu, aquí?
Tampoc no contesta. Li clavo una bufetada perquè es comporti.
-Què és el que feu, aquí?
-Ves-te'n a la merda -respon.
D'acord. La instal·lo al llit i l'emmanillo. Quan estic segur que no es mourà m'ocupo del tipus. Continua cargolat al passadís. L'agafo pels peus i l'arrossego fins a la cambra. El penjo d'una de les cadenes i el deixo suspès a uns centímetres de terra. Després torno amb ella.
-Et toca a tu -li dic.
M'escup.
-Et mataré! -m’amenaça.
Començo la meva feina sense perdre més temps. Amb la navalla li tallo les robes i la despullo. Després la miro fixament; puc sentir com xerrica en el seu cervell cada pensament. Puc percebre el pànic i el goig degenerat que està experimentant; sento en els meus nervis la seva espera. Abans d'actuar, però, em giro a mirar el tipus. S'ha refet, tot i que encara sagna. També espera. Finalment pujo al llit i ho faig. Faig el que ambdós volen que faci.
El tipus crida. Ella no diu res. És una estranya parella.
