La vida negra de Freddy Giggolo
— Big Bird
-No et conec de res -li vaig contestar-.
-Tenim coses en comú -em va dir ell-.
Em sobtà la resposta. Jo havia entrat en aquell bar per fer temps abans d'anar a veure una de les meves clientes.
-Quines coses en comú? -li vaig preguntar-.
-A tots dos ens interessen les dones.
Em va fer gràcia. Vaig demanar dues cerveses al cambrer i el tipus deixà anar una rialleta.
-Fa un mes que he tornat de l'Havana -em va dir-.
El vaig mirar. No tenia pinta de cubà. A més, parlava un català sense accent.
-Ets d'allí?
-No. Soc de Sitges. Però he tornat de l'Havana fa un mes -repetí-.
El cambrer ens deixi les cerveses al davant. El cubà xarrupi l'escuma de la cervesa i feu un rot.
-Jo era el millor follador de l'Havana, saps? -va dir després del rot-.
-El millor follador? -vaig repetir, perplex-.
-El millor. No n'hi havia cap altre com jo. Les dones han arribat a pagar dues-centes mil peles al canvi per un "polvet" amb mi. Tu quant cobres?
El tipus tenia vista. M'havia endevinat la professió al primer cop d'ull. Vaig riure.
-Treballo per a una agència. Funciono a percentatge.
-Mal fet. Un professional ha de treballar pel seu compte. Puc demanar una altra cervesa?
-És clar.
Va cridar el cambrer i va demanar dues cerveses més i un entrepà. Es va fregar les mans i em va mirar.
-No t'importa, eh?
-El què?
-L'entrepà... Estic sense un duro. Des que he tornat no m'he menjat un rosco. Però això és temporal.
Se serví cervesa al got i el buidà en un noment.
-Jo era el millor follador de l'Havana ... -insistí-. I les dones pagaven unes sumes exorbitants per passar la nit amb mi.
-Ja m'ho has dit.
-Ah, sí?
-Fa un moment.
-El que no t'he dit és el que em van fer...
-Qui?
-Les dones.
Em clava els ulls. A mi em costava mantenir la seva mirada. Tenia ulls d'alcohòlic.
-Em vaig lligar la "tia" més rica de l'Havana, saps?
-No. No ho sé.
-Es deia Deborah. Tenia un vaixell i un xalet i un cos al·lucinant. Era la tia amb més foc que n'he "picat" mai. I a més era intel·ligent. Per això vaig anar-me'n a viure amb ella. Vam estar junts unes dues setmanes, i després em va dir que havia de marxar per atendre uns negocis. Després de dues setmanes follant com boigs, em va deixar.
Xarrupà cervesa i quan acaba se'n serví de la meva ampolla.
-Els "tios" -continuà- ens ho empassem tot. Som primaris pel que fa referència a l'amor, m'entens?
-No.
-Vull dir que elles juguen sempre amb "puteria". Tenen sempre molt present la llei de causa i efecte.
Vaig mirar el rellotge. Tenia encara mitja hora per matar.
-Quan la "tia" aquesta va marxar, em va deixar el xalet i un talonari de xecs, comprens? I em va dir que podia anar estirant sense límit. Que l'esperés tranquil·lament al xalet i que no em preocupés de res. El somni de qualsevol gigoló, comprens? Jo vaig deixar de treballar i em vaig dedicar només a viure. Però no podia durar. Era massa ... Fantàstic.
-Ja.
-Jo no ho sabia, encara. Vaig viure a cos de rei durant un temps. Mentrestant em començaran a trucar amigues de la Deborah, segueixes?
-Sí, les amigues de la noia.
-Exacte. Però abans de continuar, t'importa si demano una altra cervesa? És per a l'entrepà
Assenyalà l'entrepà amb un dit. Encara no l'havia encetat. Vaig cridar el cambrer i el demani una altra cervesa.
-Les amigues de la Deborah estaven encara més bones que ella. Eren un somni. Dones de pel·lícula. Me'n trucaven dues cada setmana demanant per ella, i d'una manera o altra acabaven per venir al xalet a sopar.
-És estrany, no?
-Vist des d'aquí, des d'aquest bar, és estrany. Però quan em trucaven i venien a sopar, jo no ho trobava pas estrany. És collonut abraçar "titis" joves i netes.
Va fer una pausa per mossegar l'entrepà i beure cervesa. Mastegava amb la mirada fixa en un mirall que teníem al davant. Jo també l'observava.
-Totes follaven bé, saps? -va continuar amb la boca plena-, però no tan bé com jo. I totes eren si fa no fa de la mateixa classe: classe alta, aristòcrates vinculades al règim de Fidel. M'entens? Això era el que m'explicaven elles. I jo m'ho vaig empassar.
-No ho eren?
-No. Però la Deborah era una bona pantalla. Ella, amb les seves finances, amb el rotllo del xalet i el vaixell i tot plegat ... Què hauries pensat, tu?
-M'ho hauria empassat, suposo.
-És el que vaig fer jo. Vaig associar la mala puta de la Deborah amb l'aristocràcia i em vaig continuar passant per la "pedra" les seves amigues. Venien a visitar-me dues per setmana, i passivem nits increïbles.
-Ja ho veig ... I el talonari funcionava?
-A plena satisfacció. Vaig comprar de tot. Abrics de pell, americanes, fins i tot una moto. El talonari l'havia signat de dalt a baix, i cap botiga no s'hi resistia. Tothom me'ls acceptava. Però ella no tornava, no donava senyals de vida, m'entens? Va ser per això que vaig començar a sospitar. Sospitar que no tot era tan simple ni tan clar. A veure si m'entens. Jo tota la vida les he passades putes. Sempre he tingut problemes per anar fent, per anar tirant. Però els problemes són normals si ets viu. El que no és normal és que tot funcioni tan bé en la vida de tipus com tu i com jo.
Estossegà. Abans de continuar liquidà el que li restava de cervesa.
-Un dia vaig pressionar una mica una de les seves amigues, ja m'entens. Jo sospitava ...
-Pressionar? Com?
-Una de les que venien a sopar, una nit la vaig pressionar. Després de sopar me la vaig endur al llit, igual com a totes, però aquesta la vaig lligar. No va oposar resistència perquè tu ja saps com són aquestes coses, eh? Ella ho va entendre com un refinament, com un al·licient. Perquè és que hi ha molts "tios" que, ho fan ja ho saps, no? No ho has provat mai?
-No.
-Prova-ho algun dia. Però a aquest, en lloc de refinaments li vaig "fotre" un parell d'hòsties. Va posar molt mala cara i es va bellugar amb tanta força que es va deslliurar de les cordes. Vaig haver de posar-m'hi a fons per contenir-la.
-És a dir, quatre hòsties més. A la cinquena va comentar a somicar i em va confessar que era una professional.
M'interrogà amb el gest. Jo no havia comprès.
-Una professional de què? -li vaig preguntar-.
-Una meuca -em va aclarir-.
-Ja.
Jo no lligava caps. No li veia la relació. Li ho vaig dir.
-És que és complexa la trama. A més aquella desgraciada no em va voler dir res més. Hauria d'haver-la matat per obtenir una confessió, i no era qüestió de complicar-se la vida. Les presons del Fidel no són cap tonteria. I de totes maneres, no vaig trigar a muntar el trencaclosques, perquè un dia em va venir a visitar un tipus que es va presentar com el propietari del xalet. Em segueixes'? Duia sis rebuts de lloguer endarrerits a la mà. Feu un altre silenci significatiu. A mi em començà a voltar pel cap una idea vaga. Vaig demanar dues cerveses més. La història m'interessava.
-La Deborah devia sis mesos de lloguer del xalet. Això és el que volia dir el tipus amb els rebuts. I una setmana més tard m'arribaren notificacions dels bancs.
-Et continuaven visitant, les amigues de la Deborah?
-Veig que captes bé... Ja no trucava ningú. Era com si s'haguessin posat d'acord, em comprens? Ja no trucaven! Però jo tenia l'adreça d'una d'elles, una que havia vingut a sopar quatre o cinc vegades. Així que una matinada li vaig fer una visita. Vivia en un apartament de luxe. I era, com totes les altres que m'havia "picat", una meuca professional. Comprens ara?
Més que comprendre, intuïa.
-Que sí, cony! -crida de sobte, picant la barra amb el puny. Totes eren iguals: males putes!
Va fer una pausa per eixugar-se la suor. Tremolava amb els records.
-Devien ser les tres de la matinada. Vaig entrar forcant la porta i la vaig immobilitzar amb cinta adhesiva. No vaig tenir compassió. Finalment, després d'una horeta de marxa, va cantar. La Deborah era com una mena de Madame Claude, i havia sotmès les seves pupil·les a un reciclatge sexual amb mi. Com que jo era la polla més famosa de l'Havana, em varen triar com a monitor, em segueixes? Però tenien por que jo els demanés uns honoraris massa elevats, així que es varen treure de la mànega tota aquesta merda d'història. Comprens ara?
-I tu hi vas caure...
-Tu també hi hauries caigut.
-Segurament.
-L'endemà -continuà amb una certa amargor- vaig estendre el darrer xec del talonari per pagar-me el bitllet d'avió i tomar aquí. No tenia ni un moment a perdre. Estic segur que si em quedo un dia més, el Fidel s'hauria ocupat de mi. Hi ha una forta connexió entre prostitució i política, a Cuba.
-Corn a pertot, no?
-Això jo no ho sé. A Cuba és així!
-Ja...
Vaig beure el que em restava de cervesa. Havia transcorregut mitja hora i tenia feina. Li ho vaig dir al tipus. Em va demanar mil "peles" per pagar-se un llit aquell vespre. Les hi vaig donar. Va somriure mentre s'enfonsava el bitllet en una butxaca.
