La vida negra de Freddy Giggolo
— Big Bird
Vaig arribar a Olot un capvespre de cap de setmana, amb algun caleró després d'haver treballat amb una turista danesa de setanta anys. Olot podia ser el meu rellançament. Aquella nit, a la barra del "KRATTER'S", em vaig sentir sobtadament observat. Uns ulls penetrants se'm clavaven a l'esquena. Em vaig tombar a poc a poc mentre feia dringar els glaçons del meu whisky i, tot fent un glop llarg, me'l vaig mirar a través del got. Ell em va aguantar la mirada. Va treure un paquet de cigarretes turques de la butxaca, se'n va col·locar una amb lentitud als llavis i, sense deixar d'esguardar-me, se m'acostà provocadorament i em demanà foc.
Jo estava desconcertat. ¿Què hi feia el Sots-Comissari de Moralitat Ciutadana en un antre com aquell? Potser s'havia assabentat de la meva actuació a l'orgia de col·legiales que s'havien graduat de 4rt de Bàsica?
"Fuma Fredy" m'ordenà.
-"Aquestes cigarretes fan per tu. Les vaig cardar a un xoriço del port de Barcelona que vaig engarjolar la setmana passada"
No em va agradar el seu to de veu.
"Acompanya'm Fredy"- m'empenyé cap a la sortida- "tinc feina per tu"
Allò pintava molt malament. ¿És que el Sots-Comissari duia una vida doble? Em vaig regirar.
"¿Vol fer-me treballar al Palau de la Generalitat?"-vaig preguntar amb impertinència, per veure si feia esclatar la situació.
En lloc de ventar-me una hòstia, em va mirar amb despreci.
-"Encara no estàs preparat per a tan alts designis. De moment, hauràs d'actuar a la presa de possessió de la presidenta del Consell Comarcal".
Un calfred em corregué per l'espinada. "No!"- vaig cridar- "La presidenta no!"
El Sots-Comissari de Moralitat Ciutadana em va guaita amb un aire fumeta.
-"No perdis de vista que qualsevol segle la faran senadora i, si no la satisfàs, et podria fer capar".
Vaig sortir escapat cap a la porta. Quan passava la llinda i ja em veia lliure, em caigué al damunt tota la guarnició de Mossos d'Esquadra de la comarca.
La meva actuació al palauet del Consell Comarcal havia de ser el plat fort de la cerimònia de la presa de possessió. En un context marcadament patriòtic, jo havia de sortir de dins d'un pastís en forma de ceba i havia de protagonitzar un "strip-tease" mentre simulava que fuetejava els consellers amb quatre barres que eren quatre fuets d'Olot. El pastís duia una guarnició de bonsais de sucre.
Poc després de començar em vaig adonar que alguna cosa anava malament. Ni la meva actuació, ni la ceba, ni els fuets no interessaven a la presidenta ni als consellers. Amb un èxtasi creixent, anaven quedant absorts contemplant els bonsais. Després, començaren a besar-los, a llepar-los i a refregar-se'ls pel cos.
Àdhuc començaren a disputar-se'ls entre ells, donant molt mala imatge de cohesió i harmonia polítiques. La presidenta havia acaparat un roure pènol diminut amb una gla molt grossa i ara semblava fixar-se en una platanera enana. L'eròtica del poder estava superant amb escreix la meva.
Aprofitant que ningú no me'n feia cas, vaig escapolir-me discretament i vaig guillar sense cobrar. Havia tocat fons. Si no em podia desempallegar en els ambients polítics, que són els més fàcils, és que ja no tenia cap futur en la meva abans sucosa professió. Com que recordava molt bé les paraules del Sots-Comissari de Moralitat Ciutadana, i no vull que cap sanadora em capi, he considerat prudent canviar de comunitat autònoma.
Ara paeixo el meu fracàs a un convent, disfressat de cartoix, i mortifico el cos i gratifico l'esperit. Menjo vegetals crus i bec aigua de pluja. Medito. Tomo als orígens. I prego. Prego a Déu perquè la repoblació forestal que per forca hauran de fer les properes generacions sigui feta amb arbres com cal, arbres carlins de soca-rel. I res de corruptes bonsais, autèntics arbres falsos. Són la desolació dels gigolós i la depravació de l'ecologia.
