Oda al President monàrquic Toti Tot primer
— Bonaventura Carolus d’Aribó
dux petitó que sobtes titoletes
amb llepaculs que et riuen les gracietes,
quan escapces, malèfic, tot nou brot.
Te'ls vas cruspint a tots sense ni un rot
i vas fitant ardit altives metes,
i fins un 6% de senyoretes
et troben atractiu i «guapo» i tot.
Tens sempre a punt algun estirabot
i engegues maragalls a fer punyetes,
sigui pel 3%, per les bestretes
o pels pempis del pare a dins d'un clot.
Quan el Govern central per tu trontolla
com si fós un grupet de tral·lirots,
perquè depèn del treu grapat de vots,
t'ajuda com ningú a fer bullir l'olla.
Tu ets la Figura en un desert Paisatge
quan per tot títol totalitzes vots,
pintor que pintes punts, dels vots la imatge,
tu tens els vots que tens i els vots que fots.
Malgrat que no sap pas què s'empatolla,
un fadristern prepares per hereu.
Vigila el seu malpàs i el seu malpeu:
per menys de res, esclata una bombolla...
I ja posats a vigilar malpassos
ara revius els dels teus temps passats
amb els fills i la dona adelerats
carretejant les peles a cabassos.
Tants són els cops que has dit que això no toca...
i qui no hi toca, renoi, ets només tu
que estàs gagà, bavós i no és tabú
dir-te que prou d'embolicar la troca.
Vas endinsant-te dins la teva nit,
encauat com la guilla allà a Queralbs
on no saps si ets a Andorra o si ets als Alps,
envoltat del que en deien dolç oblit.
Tant se'ns en fot si els teus fets han prescrit:
deixes enrera un erm per heretatge
i quan emprenguis el darrer viatge
uns quants direm: el déu que t'ha parit!
