El Trabucaire ardit i l'espia travestit
— El Bep de la Plaça de l’oli
personal oposat,
tots dos volien glòria
en el temps ja propassat.
L'heroi, audaç i ardit,
trabucaire carlí,
acostumat a patir
mai cap de tan atrevit.
L'altre, pèrfid i infame,
és liberal invertit,
de dona viu vestit,
de «boja» té la fama.
A la taverna, l’impúdic,
hi fa la papallona,
així tal com us ho dic
quin fàstic fa la xona!
Arriba al tuguri
el valerós voluntari.
S'hi acosta el murri
per si volgués «anar-hi»
El trabucaire la veu,
quina tia tan peluda!,
té espatlles de burra;
al seu costat s'asseu.
En tant temps de guerrejar
no sabia de dona tan ruda.
més que senyora, mula.
Vos voleu amb mi filar?
però sou tan eixerit...
Amb vos aniré al llit,
podreu tocar mamella.
El taverner s'acosta
i li diu al guerriller:
No us fiqueu en un merder
sonant aquesta golfa,
que no és pas femella.
Si entre cames mireu
la hi trobareu l'esquella
i gran sorpresa tindreu.
Afegí el propietari:
És espia liberal,
que no té gens de moral;
és per a vos el calvari
No patiu, noble amic,
ja li ensenyaré moral,
no farà més el cabrit
aquest molt gran carcamal.
L'esperà el travestit
estirat dintre el llit.
«Vine amb mi de pressa
que em frisa l'esperà.»
El carlista s'acosta
on jeu la marcolfa,
el llum d'oli apaga
i el trabuc agafa.
Untat amb greix de porc
l'hi fica per l'engonal
i quan ja li ha fet lloc
salta la xispa del pedernal.
