L'artista
De petit el matricularen en una escola particular de dibuix. Més tard passa a l'Escola de Belles Arts corresponent on conjuntament amb altres companys millora la seva tècnica, aprengué perspectiva i sortí a la natura per captar-la directament amb els seus pinzells.
Per necessitats econòmiques (cine, disco, titis, etc.), va col·locar un quadre seu amb la firma d'una patum local a un comprador, que es va pensar que era una ganga. (Es tractava d'un germà de la seva mare que comprava quadres a tant el punt i va preferir l'obra d'un mort a ajudar un nebot viu, que va resultar més viu que ell).
Aconseguí exposar, primer unes col·lectives. Després una individual, fora de temporada i en una sala individual. Els costos de l'exposició, la feina a preparar-la, no tingueren cap compensació rellevant. Va vendre només a quatre coneguts i parents, la crítica el va ignorar i el galerista no li va acceptar quadres per pagar les despeses de sala i comissions. Sí que li va acceptar una obra «autentica» d'un pintor mort.
Després d'aprendre tot el que podia a l'Escola, la deixa amb diversos diplomes i certificats i especialitzat en pintura a l'oli. Treballava d'administrador i fabricava portades de novel·les i revistes de ninots femenins en el seu temps lliure. També restaurava quadres i els retocava. La diferència de preu del punt entre una obra original seva i una restaurada a fons per ell el va convèncer que la societat era injusta i que allà hi havia la possibilitat d'un sobresou.
El seu treball en la investigació pictòrica no seria mai reconegut.
Podem distingir vàries facetes o camps. Primer només aclaria (amb el pinzell), els dubtes sobre la titulació d'una obra antiga. Després millora sensiblement algunes peces innominades de tercera fila dins l'esperit dels grans mestres. Quan fou necessari rememorà i recrea a partir de zero les obres perdudes i potser no gestades, dels hits de la borsa pictòrica. Aquesta feina l'apartà de la creació pròpia, de tal manera que ja no tenia temps per exposar. Així i tot, sempre anà fent algun altre treball propi —retrat de la senyora, dels nens...— que no comercialitzava. Les coses se li varen complicar amb el control fiscal, però no gaire més que qualsevol botiguer.
En morir va deixar als seus hereus una important col·lecció d'obres de grans mestres acompanyades totes per certificats de renombrats especialistes, per desgràcia ja difunts.
Feu també un llegat d'obres importants a la ciutat en què havia nascut i treballat, amb la sola condició que es pengés una obra seva.
Els prohoms de la ciutat no varen acceptar l’oferta per no profanar el seu museu i la resta d’obres que estaven exposades, després de buscar inútilment una possibilitat de ...
El seu nom no surt ni al Rafols.
