Persistents persignaments

El Col·leccionista

Són senyors, amb preferència sobre les senyores,i col·leccionen per inversió. És una afició que li ha vingut tard o en el moment en què tenia l'economia suficientment sanejada —la mainada ja eren grans i havien deixat d'ésser una càrrega econòmica— i disposava de prou diner negre perquè necessités amagar-lo en un lloc més segur, davant les ànsies devoradores d'Hisenda, que no pas un compte, una cèdula hipotecària, un pagaré o qualsevol altre paper mullat. De fet, li agrada la pintura kitsch, però ha après a amagar-se'n per por que no el considerin hortera. Per a ell el primer valor d'un quadre és que el pintor sigui mort, o estigui a punt de morir-se.
Evita de fer les compres públicament i té les portes sempre obertes a les gangues que li ofereixen els APA (Agents de la Propietat Artística) no col·legiats.
Va començar amb l'adquisició de pintors —l'escultura és massa farragosa— que havia conegut en vida o que penjaven a casa de les persones que envejava. A poc a poc va anar tirant endarrere cronològicament sense passar mai de finals del segle passat. És un especialista del punt i tota la seva saviesa comercial se l'ha feta ell tot sol, visitant exposicions i subhastes, consultant preus, comprant i canviant. L'intercanvi de peces ha estat un descobriment que li ha permès de controlar el creixement de la seva col·lecció i augmentar fictíciament el valor del què havia adquirit un temps abans. (Aquell Galwey que vaig comprar per 25.000 l'he canviat per un Urgell que en demanaven 200.000 afegint-hi només 100.000 pessetes).
En un moment determinat va tenir la temptació de fer mirar un parell de teles de la seva col·lecció per un expert, que li'n va diagnosticar la falsedat evident. Després de col·locar les obres qüestionades -en un intercanvi, s'entén- no s'ha atrevit a deixar peritar les altres.
A les nits somnia que tota la seva col·lecció és falsa, que se la treu de sobre fent intercanvis i que també totes les noves adquisicions ho són. El matí es lleva amb el ferm propòsit de no tomar a comprar mai més cap obra; a la tarda, quan surt de galeries està convençut que aquella nova adquisició, aquella ganga, és realment autèntica.