Això s'ha acabat
— A.G.
Aquí estava escrit que s'acabés l’existència d'aquesta revista. Sabíem que la resurrecció del carlisme no era tal, sinó que només calia donar-li una mica de «Braili» perquè tornés a brillar. Això no té cura. Us vàrem demanar el vostre vot per a les opcions carlines.
Teníem por que els anys de govern haguessin debilitat la forca del carlisme convenientment disfressat de què gaudim a Olot. Però no. Els resultats electorals ho diuen clarament: continuem essent indestructibles.
La nostra manera de governar —personalista, paternalista, un dos per cent del pressupost a cultura, despreci absolut a la imaginació, manteniment d'estructures arcaiques i inoperants, endeutament sense fronteres per tal d'adquirir finques que s'hagin de restaurar per poder-les inaugurar en vigílies electorals— agrada a la nostra societat que té por a la immigració, agraeix les inauguracions encara que sigui d'obres inacabades, admira el líder radiant, prepotent, capaç de l'alcaldada i amb moltes probabilitats de deixar el càrrec quan menys ens ho esperem per accedir a més alts destins de la pàtria convergent, que no és exactament la catalana, viu il·lusionada pensant com penjaran calçotets als carrers només amb un dos per cent del pressupost, i és fidel a les seves pròpies entitats, que no utilitza, però que li agrada saber que hi són per poder-les criticar.
Així doncs, a tal ciutat, tal Ajuntament.
Marxem tranquils. Això queda en bones mans.
Els porrons carlins continuen presents en les taules d'Olot. I els liberals continuen sense aixecar el cap, acollonits, amb les ganes de fer cadellar gossos en llocs inèdits.
Quatre Comarques Carlines han estat suficients. Sabíem que el carlisme només de dissimulat no resistiria la prova, i no ho ha fet. La gloriosa resposta a la nostra inquietud ens ha vingut des de la revista de més tiratge a la província -milers i milers de lectors- i ens ha tranquil·litzat de seguida. Continuem vius!
No renunciem a una cinquena resurrecció.
No ens quedarem tancats a la tomba si el cornetí de l'alba ens crida a noves lluites i conteses.
Tornaríem si en qualsevol moment perillés la nostra continuïtat a l'Alcaldia, encara que el nostre retorn només fos com a càstig expiatori de tot un poble que hauria preferit la revolució a la quieta tranquil·litat de l'ordre, ballant sardanes i tallant cintes inaugurals. Darrere nostre, el desert!
Calia que el poble tornés a vibrar amb un carlisme autèntic, sense embuts, i el punt més fort de la convergència de la nostra doctrina és claríssim: la fidel ciutat d'Olot, que ha aguantat impàvida un segle de males carreteres, l'espoliació del tren, impostos, com si fos una ciutat amb serveis normals, un institut ruïnós només d'inaugurar-lo i que, ara, cansada de tants de mals, es venja corn només ho podia fer un carlí: embrutant de merda els liberals de Besalú.
Endavant; gràcies per haver convergit amb els vostres vots!
Nosaltres farem més i, a més, farem vacances.
