Dolorosament farts
Fets sagnants com la revolta tarragonina contra el Molt Honorable i els venerables consellers són la gota que omple la piscina de la nostra paciència.
Hem esperat, amb resignació carlina més temps del necessari, una reacció de les forces vives a l'intent de lapidació del Molt Honorable i Legítim, passant dels fruits secs i altres andròmines a la pedra de cantera i al roc basàltic.
Hem contemplat amb incredulitat com els mossos d'esquadra els escoltaven, no per executar una justa sentència sumaríssima, sinó per, talment com si bisbes o vice-presidents del Parlament fossin, dur-los a estances emmoquetades per tal que "dialoguessin" amb aquell qui minuts abans havien ultratjat.
Posteriorment i amb els ulls negats per la incredulitat, hem vist com apedregaven l'helicòpter en què viatjava el Molt Honorable i quan esperàvem un ruixat de napalm purificador sobre aquella multitud, ens hem hagut de conformar amb una sèrie de parlaments pacificadors i alguna tèbia condemna.
Hem esperat en va. Cap condemna rotunda. Cap acte de desgreuge. Cap estripament de vestidures. Cap quintatge i posterior afusellament dels subversius tarragonins.
Quina conclusió traiem d'aquests fets? L'única possible: Això és la decadència.
Rodolem pel pendent del democratisme i d'aquesta manera no arribarem enlloc.
Des d'aquesta pàgina hem denunciat més d'una vegada la tebior de les actuacions dels nostres governants. Si bé el camí traçat per la nostra tradició carlina, difícilment pot ser modificat, sí que el procés de reinstauració d'un sistema plenament carlí en el nostre Principat Foral de Catalunya pot perllongar-se d'una manera absurda.
Aquestes tebiors i dubitacions les entendríem si no disposéssim d'una majoria absoluta, però tenint-la... Esperem resultats.
