Baralles domèstiques
N'hi ha un que mana i disposa de manera absoluta sobre tota la resta de partit i la participació dels altres en aquest poder s'amida pel grau de fidelitat i obediència.
Els partits tenen els seus senyors naturals i reprodueixen el que havia estat la família romana, en què el patriarca manava i a la vegada protegia tots els qui portaven el seu nom, les seves sigles. La família romana restava constituïda pels familiars sanguinis i tots aquells qui se sotmetien al Pater familiae i es feien adoptar per ell.
Alegra el nostre cor carlí, veure com la realitat profunda es manifesta per davant de les aparences de socialismes antinaturals i liberalismes "passés". Al PSOE uns declaren la seva fidelitat en nom de l'hereu «Guerra» i volen fer fora els qui no l'accepten.
A CDC la discussió és per saber qui serà l'hereu, i tindrà tota l'herència i el patrimoni.
En aquesta discussió obliden, però, que només el designat directament pel Pater familiae té el dret de succeir-lo i que l'autoritat només es pot imposar en nom del patriarca, no de uns futuribles i dubtosos successors.
Repetim que ens alegrem que les dues famílies que manen hagin abandonat clarament aquella ficció enganya-pobres d'esperit que el seu representant s'ha d'elegir entre tots, que tots tenen el mateix dret i les possibilitats d'ésser elegits.
Cal esperar que el més conservador de tots els partits, PP, n'aprengui d'una vegada i el Pater familiae natural, el Senyor Fraga, deixi de fer ximpleries deixant manar els possibles hereus.
