Torna la tranquilitat
Cal remarcar que la retracció vingué més per manca d'oferta que de demanda. Hi havia diners, però no hi havia tela ni paper prou atraient i amb el risc incorporat que suposa una inversió especulativa en els valors que poden ser o no ser autèntics. Els títols en borsa que se seguien cotitzant aquestes setmanes no han tingut pràcticament oscil·lacions.
A la Borsa de Nova York —els valors que interessen al lector d'aquesta revista— en Barceló no ha agafat peu, ni pam ni punt. Pels yuppies americans és un paper insegur i que requereix molt espai. Qui té un apartament prou gros a Manhattan per penjar-hi un Barceló, té prou dòlars per a adquirir un Andy Warhol (valor segur, ja que és mort).
Barcelona ha baixat en línies generals, i és que últimament hi havia una oferta tan barroera que no es podia acceptar ni amb els ulls tancats. Olot —capital de l'autèntica pintura autèntica— presenta el nou valor Vilà Moncau, un xic a peu forçat, però molt ben recolzat per tots els organismes oficials i expressament per la Generalitat. Aconsellaríem prudència pels inversors a llarg termini (els pintors oficials en el seu temps tendeixen a la baixa) encara que poden ser molt rendibles a curt termini i si se saben col·locar adequadament (hi ha força possibilitats: regal adequat pel funcionari obra que ha de penjar l'organisme X o l'Ajuntament Y —membre de l'Associació de Municipis—...)
Particularment ens interessa més altre vessant més misteriosa, més màgica, en una paraula una inversió sense massa risc per la quantia, però que amb un xic de temps podrà recol·locar-se molt bé.
