Dia dels Màrtirs de la Tradició
Més de cinquanta-cinc persones vam retre, diumenge, homenatge ais nostres Màrtirs. Primer a la capella de la Caritat de la Catedral i, després, a l'Hotel Peninsular. Molts ho aprofitaren per lluir l'honorable boina roja. M'alegra comprovar que el nostre missatge tenia especial acceptació entre la gent jove: ben bé la meitat dels assistents tenien menys de 30 anys. Presidiren l'acte, personalitats del carlisme gironí (3) i del barceloní (1). Obrírem l'acte resant una Ave Maria. Llavors s'inicià el torn de parlaments.
El primer orador ens feu un clar resum deis trets fonamentals de la ideologia carlista:
1.- La Religió Catòlica, no entesa des d'una òptica liberal sinó que transcendeix a l'àmbit social.
2 - La Tradició: cal retornar al carni marcat pels avantpassats i recuperar l'estat natural.
3.- Els Furs, com a reconeixement de la personalitat pròpia dels catalans i, per extensió, de tots els pobles d'Espanya.
4- La Monarquia legítima, capaç de consolidar aquest estat natural.
Llavors l'orador, amb inspirades paraules, ens recordà el sentit de la commemoració i el sentit del generós acte dels nostres màrtirs, que consolida i cimenta la nostra ideologia.
El segon orador ens comenta la situació actual d'Espanya i d'Europa en general a partir de la Revolució Francesa, la qual compara a un arbre que no ha donat fruit, les dues branques del qual (Occident capitalista i Orient socialista) s'enfronten. El carlisme ja havia predit l'esterilitat d'aquest arbre.
Els carlins tenim, doncs, una important missió i no podem tancar-nos en nosaltres mateixos: hem de fer proselitisme i retornar a Europa la seva ideologia i aconseguir el «rearmament moral d'Occident». Perquè... Quan hi ha hagut una Europa forta i unida entorn de la mateixa ideologia? Òbviament, a l'Edat Mitjana i gràcies a la fe cristiana.
Molta gent pot ésser receptiva al nostre missatge perquè el nostre cos doctrinal és immens i ben sedimentat. De totes maneres, l'orador distingí entre aquell interès que prova d'una fe catòlica, unes tradicions i una nissaga carlista, i aquell altre interès egoista potser no tan bell, però igualment lícit, de qui ens abona pensant en els beneficis que els carlins podem aportar-li.
El nostre missatge és molt atractiu perquè nosaltres oferim llibertats reals, ben diferents d'aquesta llibertat abstracta liberal, en virtut de la qual es neguen totes les altres i que només porta a la relaxació de costums i a la decadència.
El tercer orador féu un parlament orientat a l'estructuració de la plataforma carlista, i ens convida a participar en les tasques d’organització i formació de comitès locals. També informa de l’acampada per a joves que es farà aquest estiu a Parets d'Empordà. Tanmateix, abandona en alguns moments aquest to gairebé burocràtic i es permeté —allí, en família— aguts comentaris sobre l'origen carlí de Convergència, partit que ara es diu català i de dretes.
Finalment, el representant del carlisme barceloní ens dona fe del seu suport i ens anima a continuar: «Que sobre aquestes pedres, tan ben fonamentades, anem posant-hi les altres fins a construir la catedral del carlisme; però que no ens passi com amb el temple de la Sagrada Família», foren les seves paraules.
Tancàrem l'acte cantant el nostre himne «Por Dios, por la Patria y el Rey» i amb els tres visques a Espanya, a Catalunya i al Rei.
