En la intimitat de Can Gana
— Vicens de Villabrau
El servei va uniformat de cap a peus. Les noies -unes deu o dotze- van amb bata negra coberta per un davantal blanc. En lloc de còfia porten una boina vermella, i la majoria són bufones i pleneres, al gust dels lleidatans de la plana d'Urgell. D'homes no n'hi velem cap. -I apunti que també són devotes, molt devotes.
-D'alguna mare de Déu en particular, o potser del Sant Crist de Balaguer...?
-De la Mare de Déu del Remei, que sembla què baixeu de pagès!
És que en Prenafeta va néixer Castell del Remei, un nucli rural al voltant d'un que recorda una fortalesa. Venen bon vi, ara.
- Sí, des que ho vaig comprar allò marxa.
Entrem al vestíbul. Hi ha penjades unes quantes escopetes antigues, d'aquelles que es carregaven tret a tret.
-Us falta vocabulari, fill. És un trabuc, i es va fer servir a les carlinades.
Pugem unes escales un pel irregulars. Li fem notar aquest detall.
- És que espero que en Guitart em passi alguna subvenció per reformar moltes coses. Vaig fer catalogar a casa com a esglesiola romànica del X amb Verge inclosa.
- Però...
- No hi ha peròs que hi valguin. O us penseu que el país no sap reconèixer els vertaders patriotes?
El saló és molt espaiós i auster. Les parets tenen pocs quadres, i tots són retrats. Per la semblança dels rostres deuen ésser avantpassats del nostre home. També hi ha uns quants diplomes, i unes fotos petites: en Prenafeta vestit d'escolar (ens diu que a l'església de Tàrrega ), en Prenafeta amb l'uniforme de minyó (feta, es veu, per les Caramelles de no sé quin any), en Prenafeta puntejant una sardana (Corpus a Olot, al costat d'una rossa que és la dona d'un bon col·lega garrotxí), i finalment una instantània dalt d'una muntanya amb en Pujol.
- Amb el president, amb el president Pujol.
- La Pica d'Estats?
- No, el Puigmal. Perquè per aquella època encara no se sabia, que la Pica és més alta que el Puigmal.
- Ah!
Ens fa entrar al menjador. Al fons hi ha una senyera de dimensions gegantines. Tapa tot un pany. Ens porten sopa de seguida. Brindem amb vi Castell del Remei, per suposat- i sense canviar cap mena de mot ens anem empassant un pollastre rostit i unes postres molt rares. Una criada ens informa que és coca de samfaina. Molt bona.
En Prenafeta mira el rellotge de paret i avisa: afanyem-nos perquè abans de l'entrevista ha d'anar a resar. La pregària és llarga, però interessant per a qui no estigui habitual a les oracions d'un catalàde soca-rel. Em sembla que no ens hem deixat cap dels principals homenots. La Sufassola en primer lloc (deu ser veritat, allò que deien, que s'entenen?), després pel Papa, per en Jordi, per en Savalls i per uns altres que no havia sentit mai. En Prenafeta, quan resa -o almenys avui ho ha fet així- ho fa de genolls sobre un coixí verme de voraviu daurat amb borles treballadíssimes. Nosaltres restem dempeus, discretament allunyats darrere el nostre amfitrió. Acaba la pregària recordant un tal Sellarés i demanant que el condemnin al foc etern de l'infern al costal del Maligne.
Almenys hem estat mitja hora així. Visiblement relaxat, en Prenafeta ens convida a entrar al seu despatx, on un retrat a oli del president Pujol dominar l'estança.
-Quan vulguin, senyors!
Sospitem que té un coixí al cul perquè nosaltres quedem una mica per sota de la seva alçada...
-Diuen senyor Prenafeta, que deixa la política professional perquè té por de la investigació del Fiscal.
-Diuen, diuen..! Qui ho diu? La tele espanyola.?, «El País»? «El Triangle»? «La Vanguardia»? «El Periódico»? El «Punt» aquell de Girona? «El Segre»? I qui són aquests? Vol dir que TV3 ho ha dit, això? O «L'Avui»? Que hem de mirar d'on venen les notícies, senyors!
-Sí és, és clar...
Ens està mirant amb uns ulls humits, emocionats. Ha agafat més alçada i tot, o almenys ens ho sembla.
S'ha especulat també que un sector del partit la hi tenia jurada...
-Ca, home, ca. Els maldecaps que he tingut perquè em deixessin marxar! Ei president ha plorat més ara que quan el volien engarjolar per allò de Banca Catalana. I de la senyora Pujol no en parlem...
-Per cert, i ja que ha citat la senyora Ferrussola...
