Tercera Carlinada a Berga
— Lo Trabucaire
Dos bàndols s'enfronten armats de«bombardes», terribles armes consistents en un grapat de farina o segon embolcallat amb paper.
Aquest any, com en tots els actes del Carnaval berguedà, hi participà més gent que mai. E1 capità prussià Estanislau Salas (à.) Estanis explicà: «Amb tanta gent es podia matar a gust». El combat fou dur i, un cop esgotades les municions, alguns carlins mataven soldats cristins a cops de boina. Ramon Grages (à.) El Notari, brigadier de camp de l'exèrcit absolutista, s'exclamava: «Han guanyat els liberals per exigències del guió!». Sembla que una noia tirava les bombardes amb tanta fúria que juntament amb la farina li sortiren disparats els anells.
El guerriller Josep Pons (à.) Jepes fou totalment enfarinat pel regidor apostòlic Andreu Escobet (à.) el Verge Santa, ara conxorxat amb els corruptes socialistes. Sembla que la raó del ferotge atac fou l'ànim de revenja pels fets de la segona carlinada. El fidel carlí quedà totalment arrebossat.
Curiosament, el sector dels partidaris del pretendent Carles solen ésser homes; per contra, les files isabelines són fornides per dones. La comandanta Rosa Boixader (à.) Bruxader, explicà: «He triat aquest partit perquè la guerrera cenyida dels soldats governamentals se'm posa molt més bé que no pas la dels tradicionalistes, si bé s'ha de reconèixer que els homes amb la guerrera enemiga poden amagar la panxa». El terrible trabucaire Jesús Saus (à.) El Garreta opinava: «Si les dones es disfressen de liberals, és degut a la calentura que porten». El general Josep Canal (à.) E1 Placeta es queixava que «amb la polseguera que hi havia al camp de batalla ja no sabíem si tocàvem el cul d'un soldat liberal o la calba d'un carlí».
El cantiner de l'exèrcit vençut, Ramon Raventós (à.) Rave, no es cansava de repetir: «Hem tomat a lluitar, hem tornat a sofrir, hem tornat a perdre». Pel cantó liberal la capitosta Maria Jesús Soler (à.) La Xusca afirma: «És clar que sempre guanyem les liberals, a les files enemigues només hi ha que homes casats i ja se sap: home casat burro espatllat». Un suposat general Espartero llegí una proclama donant per acabada la guerra. Bé, més que una proclama allò semblava una ballarinada i, encara que impostor, declarés ésser en realitat l'esperit del Duc de la Victòria, semblava més aviat un dependent de farmàcia.
L'historiador local Xavier Pedrals declara: «Tenim documentació de tres guerres carlines en les quals sempre guanyaren els mateixos, però l'any vinent serà la quarta, i d'aquesta no hi ha res escrit, el seu resultat final és certament incert». Els defensors de la Causa tornaren a fracassar, encara que lluitaren amb valor i gosadia. Un comandant dels derrotats, Jordi Alsina (à.) El Capo proclamà: «Qui no vulgui pols que no vagi a la plaça de Sant Pere».
