La coordinació és la clau de la seguretat
— L'Observatore Berguistano
Tots els successius titulars de la cartera han repetit la màgica paraula. S'ha reiterat el terme des de tots els escalafons de l'Administració. La coordinació s'ha convertit en ia clau. Però posar en ordre tots els elements involucrats en la seguretat per una acció comuna és una tasca de titans; si no ho creieu així, llegiu el succés ocorregut pels volts de Nadal a Berga.
Eren més de les cinc de la matinada i un honest forner, que ja havia acabat la fornada, circulava amb automòbil pel carrer Pere III en direcció de la cafeteria de l'estació de servei davant del supermercat que hi ha en aquella via, observà com tres homes armats encanonaven cinc joves. Immediatament, marcà el número telefònic de la policia local per informar-los dels fets.
En molt pocs minuts un vehicle del cos arribà pel Passeig de la Pau al lloc de l'incident, al mateix temps que en l'altre sentit frenava un tot terreny de la Guàrdia Civil.
Amb agilitat felina saltaren dels cotxes els respectius agents «Alto en nombre la ley», crida un municipal. Cames escamarlades, genolls flexionats, sostenia 1a pistola amb les dues mans, i el seu company, darrere la porta oberta del cotxe, s'aprestava a desenfundar el revòlver. «Tirén las armas al suelo», ordena un número de 1a Benemèrita, que sostenia un subfusell reglamentari.
Els presumptes agressors llençaren la seva artilleria que, curiosament, era idèntica a la del guàrdia que els manà l'acció. Un dels detinguts fica la mà a la butxaca de la gavardina, el que era prop seu li colpeja la mà amb el canó: «Quieto o te ileno de plomo».
Un cop aquell temerari subjecte treu les mans, el policia li escorcolla les butxaques per si amagava cap pistola. Però va quedar sorprès en trobar una placa que l'acreditava com a membre de la Guàrdia Civil. Pertanyia a una secció especial de contra la delinqüència, i la unitat aquarterada a la ciutat no en tenia constància.
Desfet l'entrellat els agents d'incògnit explicaren que havien detingut una perillosa banda de delinqüents que volien robar a l'establiment. Els policies locals aclariren que no es tractava d'una colla de malfactors, sinó dels empleats del comerç i de dos amics que els havien acompanyat amb l'auto. Els afectats estaven bastant alterats per l'ensurt tot i que ja havien estat retinguts en una altra ocasió pel mateix malentès.
Després de pregar alls treballadors que no expliquessin el que havia passat, els guàrdies marxaren i deixaren treballar aquells joves.
Mitja hora més tard els empleats de l'establiment sentiren uns cops als vidres de les portes, esvalotats acudiren a l'entrada i els feu un salt el cor en veure que darrere la vidriera hi havia uns homes abillats amb tricorni. Un cop oberta la porta, aquella gent digueren: «Somos de la Guardia Civil de Gironella. Nos han avisado de que aquí había un atraco...».
